nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Una inspecció va descobrir micròfons ocults a la sala del consell d'administració de Bitel

No es coneix quant de temps funcionaren ni la destinació que es donava al material enregistrat

A les darreries del 2000, una inspecció ordenada pel gerent de Bitel, que havia nomenat Telefónica, donà lloc al descobriment de cables de micròfon que permetien enregistrar i escoltar les deliberacions del consell d'administració de la companyia. La direcció de Bitel ignorava en aquells moments quin era l'objectiu que podia tenir la instal·lació i no tenia cap dada sobre on es podia trobar el material enregistrat. La notícia fou publicada en el seu moment per Diari de Balears i per Ultima Hora i no ha tornat a prendre rellevància fins la denúncia realitzada pel diputat socialista Antoni Diéguez que l'actual director general d'Emergències, Joan Pol, contractà un investigador privat, quan era director general d'Interior, entre 1995 i 1999. Pol, com indicà Diéguez, era aleshores també vicepresident de Bitel, empresa on es produí el readreçament dels correus electrònics de Francesc Quetglas que encara és als tribunals.

Antoni Diéguez denuncià divendres passat que des de 1996, institucions governades pel Partit Popular havien contractat els serveis d'un detectiu privat.

El diputat socialista advertí que les contractacions s'haurien produït «de manera fraudulenta», amagades sota convenis façana. De fet, segon Diéguez, no s'ha trobat constància escrita dels treballs realitzats pel detectiu privat, que ara treballa per a l'Ajuntament de Calvià.

La justificació dels contractes era la realització de tasques d'assessorament en matèria de seguretat o per elaborar plans i decrets, a través de convenis o acords d'entre tres i sis mesos de durada pels quals el detectiu rebia 1.800 euros mensuals de mitjana. Diéguez recalcà que l'adreça i el telèfon de contacte als contractes del detectiu coincideixen amb els d'una agència que ofereix, entre d'altres serveis, «fer seguiments i intervenció de telèfons».

El socialista volgué recordar que entre 1996 i 1999 es produïren «actes d'espionatge contrastats», com ara, a més de l'esmentat cas Bitel, la col·locació de micròfons ocults a l'Ajuntament de ses Salines o el «punxament» del telèfon d'un magistrat del Tribunal Superior de Justícia que investigava el cas Calvià.

Una sentència del Tribunal Contenciós Administratiu número 1, de l'any 2000, considerà provat que Joan Pol havia protagonitzat «episodis de manca de lleialtat com rebre i obrir el correu a nom del director general d'Interior quan ja no ocupava el càrrec, correu que no lliurava al seu successor», Antoni Torres.

En 2003, amb el canvi de Govern, Joan Pol no recuperà el càrrec de director general d'Interior. Fou nomenat responsable de l'acabada de crear Direcció General d'Emergències.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris