nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Tres mil illencs de més de 55 anys partiren a altres comunitats el 2003

Molts ciutadans se'n van després de comprar cases a la Península

Un total de 1.509 ciutadans de les Balears d'entre 55 i 65 anys i 1.388 més majors de 65 anys varen emigrar a la resta de l'Estat l'any passat. Aquest fet no ha estat ocasional i ja des del 2000 més de 2.300 residents de les Balears estan partint anualment a altres comunitats autònomes.

L'emigració dels illencs quan s'aproximen a l'edat de la jubilació no ha estat estudiada per cap institució. Ara, tant la presidenta de la Federació de Cases Regionals i de la Casa d'Extremadura, Encarna Pastor, com el catedràtic de Geografia Humana de la UIB, Pere Salvà, han constatat que hi ha ciutadans arrelats a les Balears que prenen la decisió de partir a altres comunitats quan s'aproxima l'edat de la jubilació.

Aquest podria ser el cas de molts dels 3.000 illencs. Tanmateix, més enllà de l'emigració oficial també comença a haver-hi casos de ciutadans de Balears, fins i tot nascuts aquí, que han adquirit una propietat a la Península i hi passen llargues temporades. El mateix Salvà compara aquest moviment migratori, i econòmic, amb el que han fet els alemanys entre el seu país i Balears.

El catedràtic troba que la majoria dels illencs que participen en aquests desplaçaments són «antics immigrants que han vengut en els anys 60 i que ara se n'han anat al seu poble». «Generalment, el que fa aquesta gent -afegeix- és viure en les dues bandes perquè també tenen fills que s'han establert a Balears».

«El que succeeix és que tenen nostàlgia de la seva terra, que sol ser una àrea que estava deprimida, i avui poden demostrar que han tengut èxit en l'emigració, comprant una propietat o remodelant les seves antigues propietats», precisa Salvà.

De moment el catedràtic creu que «no ha estat una retornada massiva», tot i que considera que és digna de ser estudiada, ja que «fins ara hem estudiat els moviments dels estrangers que es retiren cap aquí, però no dels residents d'aquí que es retiren a altres territoris».

A banda de les raons sentimentals, Salvà també detecta motius econòmics en la partida cap a la Península perquè, recorda, «en els anys 1985 i 1986 aquestes zones estaven molt deprimides i molts varen comprar terrenys a preus molt baixos. Allà, l'habitatge és molt més econòmic, en alguns pobles fins a deu vegades més que aquí».

El catedràtic remarca que «a les Balears també es registren aquests moviments. Hi ha gent que ha anat a fer feina i a viure a Palma i que ha tornat al camp quan s'ha jubilat». Finalment, Salvà vaticina que «si l'habitatge s'encareix més, pot arribar un moment que els ciutadans que han nascut a les Balears se'n vagin a altres zones de l'Estat a viure la jubilació».

Per la seva part, Pastor recorda que «quan arriba la jubilació molta gent decideix estar entre la terra d'origen, on tenen una casa dels seus pares o comprada amb els estalvis, i Balears. Passen llargues temporades allà però no trenquen els llaços amb l'Arxipèlag perquè hi tenen els fills i els néts». Encarna Pastor confessa que «prest jo seré una d'aquestes persones» i que passarà molt de temps a Orellana, el seu poble.

A més, la presidenta de les Cases Regionals creu que «la vida és igual de cara pertot» i que l'avantatge és que els que van a la Península tenen més opcions «de tenir un camp d'oliveres, que és molt més barat que aquí, i de disposar d'altres recursos per viure a part de la pensió».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris