cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

Els gegants dels reis de Mallorca ballen els sons ancestrals del Joch de Ministrils

Jaume II, Esclarmunda de Foix, Sanç i Jaume III feren les delícies del públic


Alguns problemes de so. Alguna petita descoordinació per a una pluja de pètals de rosa que va emocionar els espectadors i va indignar els més puristes. Aquests foren les úniques petites errades que es varen produir en un dels moments més lúdics de la jornada de Mallorca, el concert del Joch de Ministrils i el ball dels gegants que representen els monarques del Regne Privatiu de Mallorca, Jaume II i la seva esposa Esclarmunda de Foix; Sanç i Jaume III.

La història d'aquests reis, la de Mallorca com a Regne, va ser explicada en versos octosilàbics, el popular glosat mallorquí, a tots els espectadors que essencialment eren estrangers. L'autor d'aquesta història és Serafrí Guiscafré i la seva lectura va esdevenir una de les principals novetats de la Diada d'enguany, que va tenir en la seva jornada matutina els directors insulars Josep Lliteres i Guillem Ginard com a amfitrions i engrescadors.

Així el primer, responsable de les relacions institucionals del Consell, va explicar al respectable que el que se celebrava era la signatura per part de Jaume II de les Cartes de franqueses, per la qual cosa s'inaugurava la casa reial de Mallorca. «No hem d'oblidar aquest passat nostre, que ens ha de servir per mirar de cara al futur. Tenim un deute amb la història i avui l'estam pagant», afirmà Lliteres, que va acabar la seva al·locució amb un «Visca Mallorca», que fou contestat de forma tímida pel públic que omplia la voravia davant del neogòtic palau del Consell.

La lectura d'aquesta història va anar a càrrec de Joan Lliteres i Carme Coralizas, que ens feren saber les aventures i dissorts de cada un dels monarques illencs. Abans de la tradicional dansa, el Joch de Ministrils va omplir de música el matí ciutadà. El conjunt, recuperat el 2001 pel Consell de Mallorca, està format per onze músics que sonen instruments com la xeremia, el tamborino i el flabiol, els timbals o les trompes. «Aquests músics són també un símbol de la nostra illa. Varen ser suprimits a principis del segle XVIII amb els decrets de Nova Planta i el Consell va fer un gran esforç per tal de recuperar-los per a les nostres tradicions», va explicar Ginard, aplicant-se en les seves tasques de director insular de Cultura.

El cert és que els músics interpretaren a la perfecció les seves peces i varen ser molt aplaudits pel públic. I després va arribar el moment més esperat, el ball dels gegants del Consell, que només es pot contemplar una vegada a l'any, el 12 de setembre, Diada de Mallorca.

El ball va ser curt però molt espectacular, i va requerir una gran destresa per part dels homes que posen l'ànima a aquests éssers de devers tres metres d'alçada i vestimentes espectaculars. Aquí sí que els més menuts, i alguns que no ho són tant, quedaren amb la boca badada. No n'hi havia per menys. Després, solemnitat, La Balanguera, i pluja de roses.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris