cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

El cantant Joan Manel Serrat coronà la Diada amb les seves «Paraules d'amor»

L'Orquestra Simfònica de les Illes Balears posà l'acompanyament simfònic a les cançons

J.CASTELLS. Palma.
Joan Manel Serrat deixà amb un sospir als llavis les més de 800 persones que ompliren ahir vespre el pati de la Misericòrdia en el primer dels dos concerts que ofereix el cantautor, ara simfònic, en motiu dels actes de la Diada de Mallorca.

Acollit per la tendresa de l'orquestració de la Simfònica de les Illes Balears i d'una escenografia en la qual la luminotècnia transportava als escenaris de més qualitat de l'Estat, «El noi del poble sec» encetà la seva interpretació quan la secció de corda dirigida per Joan Albert Amargós marcava les notes de Barcelona i jo.

El públic s'entregà al cantautor des de la seva entrada a escena, baixant per una majestuosa escala, i agraí amb efusió i calidesa tots els detalls del recital. Tant és així, que fins i tot els jocs de llums, les columnes de colors sempre canviants al ritme de les melodies, i un fons d'estrelles luminoses arrancaren les bambelletes d'una audiència meravellada.

Després del primer tema, Serrat felicità totes les mallorquines i mallorquins pel dia de la seva Diada. «Estic orgullós de poder-hi participar i esper fer durant molts anys celebrant aquesta festa en pau, llibertat i harmonia». A continuació, el cantautor, sempre acompanyat per l'orquestra en una actució magistral, interpretà Mi niñez, Cançó de matinada Herido de amor, amb text de Federico García Lorca i La Bella que no me ve.

Però fou amb les primeres notes de Pare que els assistents aplaudiren amb més fervor sentint-se els primer «bravo!» de la nit. Algunes parelles, envoltades per la foscor de la platea, s'abraçaven. Mestre de l'escena, Serrat continuà amb Penelope i un escenari idíl·lic aconseguint ficar-se a la butxaca tot el públic. Bendita música mostrà el Serrat enamorat de les orquestracions fent gala d'uns matisos vocals que amb els anys, lluny de deixar-lo enrera, ha aconseguit fer seus amb qualitat d'artista.

Amb Ara que tenc vint anys. Serrat explicà que amb el pas del temps «he hagut de posar-li Fa vint anys que dic que fa vint anys que tenc vint anys, que és un títol molt més adequat a la realitat». Després, Aquellas pequeñas cosas, Sería fantàstic i Cantares, amb lletra d'Antonio Machado. El colofó el posà amb Mediterraneo generant el deliri colectiu d'un públic de la seva mateixa generació. Amb Paraules d'amor, Serrat posa la cirereta a un pastís de Diada.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris