nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Munar reivindica la sobirania de Mallorca en el discurs de la Diada

La presidenta demana poder de gestió per fer front als grans reptes del futur

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, va aprofitar ahir el discurs de la Diada per demanar, en castellà, als immigrants un esforç d'integració que permeti construir «un sol poble» i afavoreixi una reactivació de l'economia. La responsable, que va fer tot el parlament en català excepte la part final dedicada als nouvinguts, també va demanar que l'Estatut, la Constitució espanyola o la Constitució europea garanteixin als mallorquins poder «gestionar els nostres recursos socials, econòmics i naturals de manera sobirana».

Si en el passat havia alertat ja del «perill» que suposa l'arribada de «fluxos migratoris descontrolats» per al manteniment del benestar, ahir la presidenta no es va quedar només aquí i va demanar als immigrants -sobretot als que ja porten anys a Mallorca- un esforç d'integració i un major compromís «amb un projecte de país ben definit i sense cap dubte de la nostra identitat».

Aquesta no fou la única novetat. Munar, qui havia pronunciat tot el discurs en català, va canviar al castellà per dirigir-se als castellanoparlants, «mallorquins de veres, aquells que estimam Mallorca, haguem nascut on haguem nascut i faci el temps que faci que vivim aquí», i els va demanar fer «un front comú per reimpulsar el creixement».

La presidenta apel·là a «la unitat dels mallorquins» per reactivar l'economia «en aquests moments de certa inquietud»; però també va instar els nouvinguts a «demostrar la vostra estimació per aquesta terra» i els va demanar que col·laborin activament «perquè existeixi, al voltant dels nostres símbols, un sol poble que es dirigeix esperançat cap al seu futur».

Quan s'havia obert el debat sobre la reforma de l'Estatut i s'havia començat a insinuar la possibilitat de posar límits a l'insularisme, la presidenta de Mallorca va reivindicar tot el contrari: que els mallorquins, a través del Consell, puguin decidir sobre les infraestructures que els convenen, puguin controlar els fluxos migratoris, participar en la seguretat, gestionar els ports i els aeroports, actuar en matèria econòmica o gestionar els imposts generats a l'Illa.

«Tot això ens ho han de permetre tant l'Estatut com les constitucions respectives. Si no és ara, ho serà, estau-ne segurs, en el futur», va apuntar Munar, qui va avançar que el Consell treballarà per «aconseguir ser propietaris del nostre destí», decidir sobre allò que afecta els ciutadans, reivindicar més justícia i garantir una millor qualitat de vida. «No podem ni volem renunciar a res ni tampoc estam disposats a malbaratar res per interessos particulars, volàtils, per idearis momentanis o per comoditats ocasionals».

En l'acte institucional celebrat al pati de la Misericòrdia davant centenars de persones, Munar va protagonitzar una intervenció impregnada de reivindicació i de simbolisme. La presidenta va assegurar que la celebració de la Diada simbolitza «la nostra estimació per Mallorca» i va qualificar el jurament per part del rei Jaume II dels drets i privilegis del Regne de Mallorca, el 12 de setembre de 1276, com «la constatació sobirana de l'existència d'un Poble».

La responsable del Consell, que en tot moment es va referir als immigrants com a mallorquins, va considerar La Balanguera com un cant a la integració i va advertir que «el nostre país -la soca- no tendrà futur -no s'enfilarà- si no som capaços de fer del passat d'aquesta terra un patrimoni comú -d'arrelar ben endins-». De la senyera, Munar va afirmar que no s'ha «d'aixecar contra ningú» i «ningú no l'ha de veure enemiga». Amb un «visca Mallorca!», la presidenta va donar pas al cant de La Balanguera, que tancà els actes institucionals de la Diada.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris