nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

La crisi del mercat laboral frena el consum privat a la Comunitat

Un estudi revela la incertesa i la poca confiança dels consumidors

La crisi del mercat laboral ha frenat l'economia domèstica a les Balears. Així es desprèn d'un estudi elaborat pel Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, el qual revela la incertesa i l'escassa confiança dels consumidors. Com a conseqüència d'això, el consum privat ha deixat de ser el principal impulsor del Producte Interior Brut (PIB) per primera vegada des del canvi de dècada.

Tanmateix, la disminució del percentatge de famílies que poden dedicar part de la seva renda a l'estalvi, juntament amb l'augment del percentatge de les llars que presenten dificultats per arribar a final de mes, són els símptomes que deixen entreveure el procés de desacceleració de l'economia domèstica. El consum privat va experimentar un escàs creixement del 0,9% al llarg del 2003, el qual es va xifrar per sota de la producció (1%). Tot i això, la inversió pública en construcció aconseguí frenar la tendència a la baixa amb un lleuger increment del 0,7%.

Així, el CRE assenyala que «l'alentiment en el ritme de creixement de l'ocupació (2,2%), que va assolir el nivell més baix des del 93, va ser, amb l'evolució a l'alça de l'atur (9,3%), un dels factors que més varen ajudar a explicar el feble creixement del consum privat». En aquest sentit, cal destacar que «la capacitat de previsió dels consumidors només és possible si disposen de riquesa suficient o de capacitat d'endeutar-se». Renda familiar bruta disponible (RFBD), renda esperada i riquesa són, precisament, claus per explicar l'evolució del consum.

L'informe del Centre de Recerca Econòmica ho deixa ben clar en afirmar que «el consum privat va créixer l'any passat a una taxa inferior a la de la producció total, a causa, principalment, de l'evolució poc favorable del mercat de treball i a l'escassa confiança dels consumidors». Segons l'indicador elaborat pel CRE, l'economia domèstica va mantenir la tendència a la baixa. A tot això s'hi ha d'afegir l'alt endeutament de les famílies, que també posa fre a les expectatives de compra i alenteix l'economia. D'aquesta manera, per cada euro dipositat en bancs o caixes, les llars en deuen 1,68 a les entitats financeres.

En aquest sentit, una dada reveladora sobre el deteriorament de la percepció que tenen les famílies de la situació econòmica la podem trobar a l'Enquesta Contínua de Pressuposts Familiars (ECPF) de l'Institut Nacional d'Estadística. Segons l'estudi, un 64% de les llars de les Balears manifesten tenir dificultat per arribar a final de mes, un 13,6% més que el 2003.

«El pessimisme de les famílies genera dubtes sobre la fortalesa del creixement del consum de les llars», afirma el CRE en el seu informe de conjuntura econòmica i social de les Balears.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris