cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
24°

El llegat urbanístic i humà supleix la manca de patrimoni arquitectònic

Palma conserva una important herència dels segles d'història jueva

Dues són les principals diferències del call jueu de Palma amb els de la resta de l'Estat. D'una banda, Ciutat parteix d'una situació de desavantatge en relació a ciutats com Girona, Toledo, Còrdova i Segòvia, per exemple, si enumeram els edificis i el patrimoni arquitectònic jueu que s'ha conservat. Ara, aquest punt feble es veu compensat amb la importància del llegat urbanístic, artístic, religiós, cultural i, sobretot, humà. Precisament, la consciència de pertànyer a una comunitat jueva de més de set segles d'existència, coneguda a Mallorca com a «xueta», és un tret diferencial «no només de la resta de l'Estat, sinó també d'Europa». Així ho explica el president d'Arca-Llegat Jueu, Manel Quadreny.

Començant per la part més tangible, l'arquitectònica i la urbanística, tant Quadreny com l'escriptor Miquel Ferrà i Martorell assenyalen que «tenim com a llegat jueu la morfologia dels carrerons de Palma, amb el vestigi arquitectònic de portes i finestres tapiades i racons ben evocatius». Quadreny afegeix que «el traçat urbanístic del call jueu ha quedat pràcticament intacte».

Ambdós especialistes en la cultura jueva també recorden que sembla que l'església barroca de Monti-sion va ser construïda sobre una sinagoga i que a la seu de la delegació del Banc d'Espanya a Palma, al carrer de Sant Bartomeu, n'hi havia una altra.

Quadreny afirma així mateix que «probablement el carrer de les Escoles du aquest nom perquè hi havia les antigues escoles jueves».

Com aquests exemples n'hi ha nombrosos a Ciutat que demostren l'existència d'almenys quatre calls, un a l'Almudaina; un altre entre la Calatrava, el Temple, la Posada de Monserrat, Monti-sion i Sol; un altre call al carrer de Sant Bartomeu i, finalment, un al Puig de Sant Pere.

A tot aquest llegat urbanístic, que fa sospitar de l'existència amagada d'un important patrimoni arquitectònic, s'hi ha d'afegir el patrimoni artístic, com alguns elements ornamentals; el religiós, com els rimonimm de la Seu; el cultural, com les influències en la música i la gastronomia mallorquines, a pesar que en moltes ocasions per cristianitzar els plats s'hi ha incorporat el porc; i finalment, el llegat humà, la història dels xuetes, que avui en dia es manté viva (en llinatges i malnoms, per exemple) però lluny de la intolerància que varen patir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris