algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

El nou Estatut establirà que les Balears són una «nacionalitat»

La reforma del text també introduirà la policia autonòmica i la doble llista electoral


El Govern començarà a elaborar a partir de setembre un nou Estatut que inclourà el terme «nacionalitat», proposarà la doble llista en les eleccions autonòmiques i reivindicarà la creació d'una policia autonòmica a Balears, entre altres qüestions.

A més, el president de l'Executiu, Jaume Matas, s'està plantejant la possibilitat de crear un «comitè de savis» que proposi i estudiï en quina línia ha de reformar-se l'Estatut per aconseguir que la reforma estatutària tingui el màxim consens a l'arc parlamentari i evitar que el nou text sigui inconstitucional. Els treballs començarien el setembre i la iniciativa sempre la portarà el Govern abans d'iniciar la discussió de la reforma estatutària en l'àmbit parlamentari.

L'Executiu de Jaume Matas ja coneix les línies mestres de la reforma de l'Estatut que proposarà als diferents grups parlamentaris en el pròxim curs polític.

La principal sorpresa que prepara el Govern serà la inclusió al text estatutari del terme «nacionalitat», rebutjat per PP i PSOE en la modificació de l'any 1998, però que ara serà incorporat per aconseguir el suport d'Unió Mallorquina i PSM.

Precisament, aquests dos partits reivindicaren en el debat de l'Estatut aprovat el 1998 la necessitat de fer una passa més i incloure el terme nacionalitat al text estatutari. Aragó sí que s'atreví a incloure el qualificatiu «nacionalitat històrica» al seu Estatut, fet que provocà un ampli debat entre els grups polítics de Balears. Matas pensa que la inclusió o no del terme «nacionalitat històrica» a l'Estatut tampoc no té tanta transcendència a nivell polític -i menys des del punt de vista pràctic- i acceptarà la seva inclusió en la reforma per aconseguir el suport de PSM i UM al Parlament. Els socialistes tampoc no han de ser un obstacle perquè Balears sigui considerada una «nacionalitat històrica», encara que tant PP i PSOE es negaren a incloure-ho a la reforma de l'Estatut de 1998 quan, per error, el terme es va incorporar en una part de la tramitació del text aprovat pel Parlament. Posteriorment es reparà l'errada i l'Estatut fou aprovat sense el polèmic terme.

Les dues llistes electorals serà una altra de les aportacions que es faran al nou Estatut. La majoria dels partits polítics coincideixen que l'actual sistema de renúncies entre diputats i consellers dels consells no funciona i dóna lloc a fraus de llei per col·locar el màxim de representants polítics al Parlament i en els consells. S'ha donat la circumstància que alguns portaveus parlamentaris han dimitit per donar entrada a companys seus en els consells.

Els socialistes de Menorca i els populars eren contraris a les dues llistes, ja que entenien que els consellers dels consells havien d'ocupar un escó al Parlament per compensar el major pes polític dels representants de Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris