algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

Sant Jordi afronta la dificultat de créixer sense rompre la tradició arquitectònica de la zona

Les noves construccions comencen a posar en perill la integració amb les cases que ja existeixen


El poble de Sant Jordi és un nucli de població rural que tradicionalment s'ha dedicat a l'agricultura i a la ramaderia. Avui en dia bona part de la seva fisonomia conserva una configuració arquitectònica deutora del seu passat. En els darrers anys, aquesta població ha experimentat un creixement i amb els nous habitatges sorgeix la qüestió següent: fins a quin punt s'ha de permetre que aquestes construccions trenquin amb l'estètica tradicional de la zona?

Miquel Mas, veí del poble, opina que «hi ha coses que no es poden permetre. Per exemple, es fan adossats amb colors monòtons i amb aquelles persianes enrotllables. A mi em fa la impressió que allò no és el meu poble, perquè suposa un trencament tal amb la resta de cases que no les identific amb Sant Jordi. Quan jo em vaig construir la casa vaig procurar respectar un mínim la tradició arquitectònica i per això vaig folrar-ne els baixos de pedra punxada i vaig fer ressaltats a les finestres». En debats com aquests, un dels temes més polèmics és el cost ecònomic que suposa adaptar els nous habitatges als ja existents.

Toni Coll, un altre veí de la localitat, declara que «jo no deman que es facin cases a l'estil antic, però sí que hi hagi una mica de respecte cap a l'entorn arquitectònic. I per això basten detallets, com pintar les façanes de colors diferents i integrats en el context. D'aquesta manera s'evitaria que tots els colors siguin iguals, això no s'ha vist mai i, a més, fa l'aspecte del poble més avorrit».

Algunes de les cases de Sant Jordi tenen un pati davanter de tres metres de llargària que trenca l'equilibri de la resta d'habitatges. Aquest desajustament és el resultat d'una normativa urbanística que va estar en vigor fa unes dècades i que no tenia en compte les particularitats de la zona, sinó que es regia per característiques importades d'altres indrets. Ara s'està produint un altre procés d'edificació que trenca amb el passat.

Pep Lendinez viu a Sant Jordi i és membre de diferents plataformes cíviques que reclamen a l'Ajuntament de Palma que elabori una normativa específica que estableixi unes pautes d'edificació molt concretes que permetin conservar la riquesa arquitectònica de la zona.

El mateix Lendinez destacà que «jo no estic contra el creixement poblacional, sempre que sigui sostingut, ni sent cap casta de malenconia cap a les cases de poble que es feien a l'època de mon pare i del meu padrí. El tema és un altre. El tema és que trobam a faltar una normativa específica, que abans de construir es facin estudis d'impacte paisatgístic i d'integració arquitectònica. No és una qüestió de gastar-se molts de doblers, sinó de coherència», puntualitzà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris