algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Els sociolingüistes qüestionen les dades del cens en relació al català

Presenten «incongruències» i contradiccions de gran envergadura

Els sociolingüistes posen en dubte la fiabilitat de les dades lingüístiques aportades pel cens 2001 i no tan sols per a les Balears, sinó també per a tot el domini lingüístic català. Així es palesa en dos estudis, pendents de publicació, un de Joan Melià referit a la nostra comunitat autònoma i un altre de la Xarxa Cruscat i de l'Institut d'Estudis Catalans dedicat a les tres comunitats autònomes.

Melià fa notar que «de les persones nascudes a les Illes Balears que el 1986 tenien entre vint i vint-i-quatre anys, el 87,9% deien que sabien parlar en català; quinze anys després, aquestes persones tenien entre trenta-cinc i trenta-nou anys i els que sabien parlar en català només representaven el 80,6%; per tant hi havia gent que havia perdut la capacitat de parlar en català».

Segons Melià, «això encara es fa més evident entre les franges d'edat de població més gran: per exemple, dels qui el 1986 tenien entre cinquanta i cinquanta-quatre anys, el 98,1% sabien parlar en català i, quinze anys més tard, quan aquestes mateixes persones tenien entre seixanta-cinc i seixanta-nou anys, només hi sabien parlar el 77,4%».

Per l'exdirector general de Política Lingüística, «aquestes variacions tan grans mostren la poca la fiabilitat de les dades emanades del cens». Si se li planteja la qüestió de quan es produïren les errades, si en el cens de 1986 o en el corresponen al 2001, Joan Melià es decanta pel darrer ja que, «segons una informació de la Subdirecció General de Censos i Padró de l'Institut Nacional d'Estadística, hi quedaren sense recollir el 23% dels qüestionaris repartits».

D'altra banda, Joan Melià fa notar la contradicció entre les informacions aportades pel darrer cens, que resulten incongruents amb altres dades sociolingüístiques, com l'enquesta realitzada pel Govern balear l'any 2002, l'evolució de l'ús del català en les proves de selectivitat entre 1992 i 2003, o el nombre de certificacions expedides per la Junta Avaluadora de Català.

Per Melià, de tota manera, el més cridaner del cens és la reducció del percentatge de població amb capacitat de parlar el català. Segons el cens, «la capacitat de parlar català a les Illes Balears estaria retrocedint a causa d'un sorprenent procés pel qual els autòctons més grans de trenta anys perdrien de manera cada vegada més accelerada l'habilitat de parlar la llengua pròpia de les Illes Balears».

Quan l'anàlisi de les dades es fa per municipis, es tornen a apreciar les mateixes incongruències que en l'estudi per grups d'edats. Segons el cens de 2001, en pobles de l'interior, amb poca pressió migratòria, com ara Ariany, Campos i Alaró, la capacitat de parlar català també hauria experimentat una reducció considerable. Un procés invers, sempre segons el cens, s'hauria produït en els municipis turístics, com, per exemple, Calvià.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris