muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:

El Govern redueix un terç els ajuts als municipis per a normalització

Melià considera «positiu» el nivell actual de coneixement del català

J. TORRES. Palma.
El Govern del PP ha reduït un terç els ajuts als ajuntaments per a normalització lingüística respecte de les aportacions que hi feia el Pacte de Progrés. El director general de Política Lingüística, Miquel Melià, va avançar ahir que el seu departament destinarà 209.248 euros al Pla coordinador de normalització de l'any 2004, però no va donar les xifres de pressuposts anteriors. Segons la memòria de la Direcció de Política Lingüística de l'any 2002 -darrer exercici complert del Pacte- es distribuïren, per aquest concepte, 321.003 euros.

El Pla del 2004, presentat ahir per Melià, és cofinançat pels ajuntaments -una quarantena s'hi ha acollit- i suposarà una aportació total de 374.197 euros (l'any 2002 era de 585.525 euros). El programa preveu, entre altres aspectes, el finançament de cursos de català, la compra de material de suport, la projecció de pel·lícules, la instal·lació de panells indicatius, de plaques de carrers o de senyals de trànsit en la llegua pròpia.

La dotació final també inclou una partida de 67.567 euros -els consistoris n'aporten 27.026 i i la Direcció General, 40.050- per a la senyalització en català dels camins rurals. L'aportació del Govern popular és també més baixa que la del Pacte, que hi va destinar 64.238 euros dels 107.000 invertits l'any 2002. El director general es va mostrar esperançat que l'any vinent es pugui incrementar la dotació.

El Pla s'inicià l'any 2000 per fer complir l'article quatre de la Llei de Normalització Lingüística, que insta a adoptar mesures per difondre el coneixement de la llengua catalana i per promoure el seu ús en les comunicacions de l'Administració local. Des de llavors s'hi ha adherit el 83% dels ajuntaments. El director general defensà que siguin els consistoris els qui proposin les iniciatives a finançar, en comptes que el Govern imposi una actuació estandarditzada. També va negar que amb aquest pla l'Executiu actuï com una «repartidora».

Melià considerà «positiu» el nivell de coneixement del català a les Illes, però no va explicar en quines dades sustentava l'afirmació. Segons l'estudi Espanya al començament del segle XXI, publicat fa poc per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a partir del cens de 2001, un 12% dels illencs no entén la llengua pròpia, davant del 37% que l'entén.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris