nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Quasi una quarta part de l'aigua es perd a la xarxa de distribució balear

La quantitat que es malbarata en fuites augmenta un 5% en sis anys

Gairebé una quarta part de l'aigua que es distribueix a les Illes Balears es perd a la xarxa. Així ho indica la darrera enquesta sobre el subministrament i tractament de l'aigua, que també revela que la quantitat d'aigua perduda en les fuites ha augmentat prop d'un 5% en els darrers sis anys a les Illes.

Segons l'enquesta elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 1996 es perdien 14 milions de metres cúbics d'aigua en la xarxa de distribució de les Balears (un 18'7% del total), mentre que el 2002 les fuites havien assolit els 21'7 milions de metres cúbics (un 23'2%).

Les darreres dades mostren que l'aigua que es perd a les Balears és, proporcionalment, superior a la mitjana estatal. L'any 1996 es perdia un 20% de l'aigua que es distribuïa a l'Estat, mentre que el 2002 les fuites representaven un 19'4% del total, quatre punts per sota que a les Illes Balears.

Si es compara la xarxa de distribució de l'Arxipèlag amb la de les dues comunitats mediterrànies més properes, s'evidencia que la proporció de líquid que es malbarata a les Balears és molt superior a la que es perd a Catalunya (un 23'2% respecte d'un 18'1% l'any 2002) però inferior a les fuites que pateix el País Valencià (d'un 26'3% l'any 2002).

Tot i la situació de la xarxa de distribució, amb fuites importants, a les Illes la inversió en els serveis de subministrament va davallar des dels 12,5 milions d'euros del 2001 als 11,5 de l'any següent. La Conselleria de Medi Ambient ha destinat durant el primer any de la legislatura una aportació d'un milió d'euros als consells insulars per a la detecció i reparació de fuites d'aigua a les xarxes municipals de distribució.

Les llars de les Illes són però les que menys volum d'aigua consumeixen del total distribuït, segons les dades del 2002. Mentre que a l'Arxipèlag les llars es queden amb el 59'3% de l'aigua distribuïda, a Catalunya suposa el 68'4% i al País Valencià el 71'1%. Les famílies espanyoles consumeix un 65'1% de l'aigua que circula per la xarxa.

Precisament les Illes foren la comunitat on es va registrar el consum mitjà més baix d'aigua, amb 127 litres per habitant i dia l'any 2002. La xifra queda molt lluny dels 164 litres per habitant i dia de la mitjana espanyola i dels 185 litres diaris que consumiren els castellanomanxecs, la comunitat amb un consum mitjà més elevat de l'Estat.

L'enquesta sobre el subministrament i tractament de l'aigua també mostra l'evolució de la captació de líquid a les Illes, que ha passat dels 77'3 milions de metres cúbics del 1999 als 68'2 del 2002. A banda de la reducció en 5 milions de metres cúbics en els darrers quatre anys, també s'ha produït una davallada considerable en les captacions d'aigua subterrània (que ha passat de representar el 80'1% del total el 1999 a ser del 64% el 2002).

La minva en les extraccions dels pous s'ha compensat amb un increment de les captacions en superfície (pantans i altres aqüífers), que han passat de representar un 19'7% el 1999 fins al 32'1% del 2002. L'increment de la dessalació (que ha passat del 0'2% al 3'8% en aquests quatre anys) també ha equilibrat la baixada en les captacions d'aigües subterrànies.

Actualment, el Ministeri de Medi Ambient ja ha adjudicat quatre noves dessaladores a les Balears (Santa Eulària a Eivissa, Alcúdia i Andratx a Mallorca i Ciutadella a Menorca). A hores d'ara, encara resta concretar el conveni entre la Conselleria i el Ministeri per assumir el compromís econòmic i prioritzar les actuacions. Així mateix es preveu ampliar la dessaladora d'Eivissa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris