algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Morir dignament: un dret per assolir

A Mallorca hi ha trenta-vuit llits per a malalts terminals repartits en dos hospitals


Més o manco tothom està d'acord que el naixement és un regal. En el cas de la mort, però, les coses no estan tan clares. Això mateix devien pensar un grup d'oncòlegs, metges especialistes en el tractament de tumors malignes, de Son Dureta l'any 1994.

Cansats de veure com els seus pacients morien en habitacions saturades i sense cap atenció especial, es començaren a qüestionar la necessitat d'un model d'atenció específic per a casos com aquells.

El resultat d'aquelles inquietuds és que avui en dia l'Hospital Joan March i l'Hospital General disposen de 19 llits cadascun per a malalts terminals. Són les anomenades unitats de cures pal·liatives, per a individus que pateixen un mal incurable i amb poc temps de vida. Aquesta xarxa d'atenció es complementa amb una unitat d'atenció domiciliària, que fa feina conjunta amb aquests dos centres perquè la gent pugui morir a ca seva en bones condicions.

En bones condicions vol dir tenint en compte les diferents dimensions de l'ésser humà: la física, sense dolor; la social, amb les persones estimades; i l'emocional, expressant els seus últims desitjos. I els serveis habituals dels hospitals no les poden cobrir. Què passa, per exemple, si un dels pacients està a punt de morir i no té familiars per acompanyar-lo?

L'Hospital Joan March disposa d'una plantilla de 28 professionals, entre metges, infermeres, psicòlegs i treballadors socials; com també d'un grup de 24 voluntaris. D'aquesta manera poden oferir una atenció digna als malalts terminals. A més, les habitacions estan pintades amb colors càlids i sempre tenen un gerro amb flors. Així mateix hi ha una sala amb gelera i microones, perquè els malalts es puguin permetre menjar allò que més els agrada, com pot ser una truita de patates. Són petits detalls, però valoradíssims en aquest estat.

Enric Benito, oncòleg i cap del servei de cures pal·liatives del Joan March, explicà que «fins fa 100 anys el bessó de la medicina era la relació d'ajuda, perquè moltes malalties no es podien curar. La tecnologia, els antibiòtics i la cirurgia canviaren aquesta situació, la qual cosa és molt positiva, però té un perill. Des de fa uns 50 anys el món occidental ha perdut el nord, la idea que tot és curable ha fet forat en els nostres pensaments i hem arribat a un punt que rebutjam la mort perquè creim que la vencerem».

El mateix Benito afegí que «des de sempre havia existit una pedagogia de la mort, era acceptada com una part més del cicle vital, hi havia ritus i altres mecanismes socials per integrar-la amb normalitat. Avui, en canvi, a Occident en queda ben poc, d'aquesta pedagogia. O la vivim amb por o amb ignorància. I encara pitjor, com una cosa que fa nosa».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris