algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Els alumnes del Joan Maria Thomàs demanen a Cort que restauri can Alonso

L'edifici palmesà du més de 10 anys abandonat


Un grup d'alumnes de l'assignatura educació plàstica i visual de quart de secundària -ESO- de l'institut Joan Maria Thomàs ha demanat a l'Ajuntament de Palma que intervengui a Casa Alonso, un edifici racionalista en estat ruïnós per la deixadesa dels seus propietaris.

Daniel Thomàs, Jordi Antich, Manuel Polo, Ruth Bermejo, Neus Clar i José Ramón Ostos, encoratjats per la seva professora Enriqueta Carbonell, han preparat durant el curs que ha acabat un treball sobre l'immoble, un «bé catalogat», recorda la docent.

Casa Alonso -està catalogada amb aquest nom tot i que al barri de l'Arxiduc és més coneguda com can Alonso- és un edifici construït el 1937 i dissenyat per l'arquitecte català Josep Maria Monravà. El bloc va ser ampliat per l'arquitecte Francisco Casas el 1941.

Després d'haver estat habitat i conservat pels seus antics titulars, ara els cinc germans que en són propietaris -Maria Teresa, Ramona, Asunción, Valentín i Ana María Alonso Prada- el mantenen en un estat de deixadesa i ruïna absolutes. Ara, a can Alonso hi viuen dos sense sostre, Juan i Costa, el primer des de fa «tretze o catortze anys». Ambdós estan disposats a defensar els seus drets com a inquilins si l'Ajuntament els engega i pensen que haurien de ser reallotjats.

Davant d'aquesta situació, els alumnes triaren can Alonso per a un treball sobre una obra arquitectònica que s'ha acabat visualitzant en una maqueta de l'edifici realitzada a escala 1/50. Segons explica Carbonell, la feina duita a terme per aquest grup d'escolars ha tingut dos vessants: l'estudi arquitectònic i la proposta a l'Ajuntament «d'una dotació com ara una biblioteca». La professora lamenta que en moltes d'ocasions s'actuï des de les institucions «com si la perifèria no existís» i afirma que «també som Palma».

Carbonell troba que «seria molt trist que l'acabassin tomat. En una reunió que tinguérem amb la batlessa, Catalina Cirer, es va comprometre a estudiar el tema i a informar-nos-en i ens va dir que havia rebut fa poc dues de les propiètaries». Així mateix, troba a faltar interès per l'estil d'aquest casal i creu que un immoble racionalista a Palma «és com si no existís, pareix que no interessa ningú. Només es pensa em els edificis gòtics, barrocs i, com a molt, del modernisme».

Els alumnes també tenen la seva opinió. De fet, Neus Clar indica que «és d'estil racionalista», mentre que la professora puntualitza que n'és un «dels millors exemples». Jordi Antich, que viu devora can Alonso, recorda que «els infants vénen a jugar per aquí i durant l'estiu presenta un gran risc d'incendis. De fet, ja se n'ha produït un. A més, hi ha una espècie de piscina molt bruta i amb paparres i puces pertot. Hi ha hagut fins i tot un suïcidi». Manuel Polo troba que can Alonso ha de ser públic perquè la barriada «necessita més parcs» i Ruth Bermejo retreu que «sempre s'està edificant». Polo també es queixa que a la zona, no gaire enfora de l'institut, s'hi ven droga. Segons Carbonell, la inquietud dels joves és vital «perquè són ells els qui han de lluitar per la cosa pública».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris