algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Drogues fins ara poc conegudes comencen a arribar a les Balears

Són fongs i altres castes de plantes amb efectes al·lucinògens


Peiot, cactus de Sant Pere, Psylocibe, salvia i aiaguasca són els noms d'algunes de les darreres drogues que s'han començat a consumir a les Balears aquests darrers anys. Totes tenen en comú que són plantes emprades per diferents civilitzacions d'arreu del món des de temps ancestrals. I per designar aquesta casta de substàncies es fa servir el terme «enteogen», que literalment vol dir «estar en contacte amb Déu», perquè l'interès per aquestes drogues, encara molt minoritari, va molt associat amb la recerca d'experiències personals per tenir més coneixement de si mateix. Entre els adolescents encara no s'han convertit en productes d'ús recreatiu habitual.

Margalida Ros, psicòloga i membre de la delegació a Mallorca de l'Institut i Xarxa Europea per a l'Estudi dels Factors de Risc durant la Infància i l'Adolescència -Irefrea-, explicà que «en el cas de Mallorca els adolescents de moment només les tasten per provar-les, per veurè què passa. I si repeteixen al cap d'una temporadeta, les abandonen per les drogues de consum habitual entre aquest col·lectiu, que a part de l'alcohol són el cannabis i la cocaïna».

Montse Juan, sociòloga membre de la delegació d'Irefrea, pensa que «ara com ara els enteògens els pren un grup petit i elitista, gent que cerca una vida alternativa, gent progressista i altres persones que, fartes de la nostra societat, associen aquestes substàncies amb conceptes com la puresa, el contacte amb la naturalesa o l'autorealització». La mateixa Juan recordà que «amb aquestes plantes el gran risc és que passi el mateix que amb la cocaïna, perquè no és igual el seu consum en la seva societat d'origen que en la nostra. I això és molt important». La cocaïna entrà a Espanya durant els anys vuitanta a través d'una elit que imitava el consum que se'n feia als Estats Units, on executius i artistes hi recorrien com a símbol de prestigi social i d'experimentació. En aquest sentit, Margalida Ros advertí que «ara és una droga generalitzada, com el cannabis, també entre les classes baixes, i de manera alarmant entre els més joves. En el cas dels adolescents és una manera de ser important, de fer amics. I, a més, el seu consum també és una via per fer allò que tota persona ha de fer a la seva edat: diferenciar-se del pare i de la mare per construir la pròpia identitat».

I en aquest punt Montse Juan insistí que «el problema de fons és que aquesta manera de consum en el segment juvenil pot ser un dels factors que els estira a deixar els estudis, i en aquestes edats un no té capacitat crítica per saber de quina manera això afectarà el teu futur. I encara més, si quedes enganxat i a ca teva no tenen gaire doblers, què passarà amb la teva vida? Aquesta situació, entre els indígenes colombians que prenen coca és impensable, perquè allà el seu consum és regulat per millorar la vida de la gent, i no al revés».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris