lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Maria Antònia Oliver: «Donar òrgans és la màxima generositat»

Un transplantament va salvar la vida de l'escriptora aviat farà set anys

C.ROIG. Palma.
Maria Antònia Oliver és prou coneguda per la seva producció literària, però avui no parlarem amb ella de llibres, sinó que hi compartirem una de les seves experiències més íntimes amb motiu del Dia Nacional del Donant d'Òrgans.

-Vos varen fer un transplantament de cor, com va començar tot?
-Em varen diagnosticar que el meu cor estava malament i que l'únic que em podia salvar era un transplantament. Llavors em varen començar a fer proves durant 15 dies, per si no tenia cap altra malaltia i si era susceptible de ser transplantada. Vaig esperar quatre mesos i em van dir que havien trobat un cor bo per mi.

-Aquests quatre mesos degueren ser eterns.
-Una vegada el meu home em va dir, «donaria tots els milions del món perquè aquest moment hagués passat», i jo li vaig dir: «no, si m'ha tocat aquesta experiència, ho vull viure i ho vull veure» perquè per mi era una cosa molt important i en volia ser conscient. Durant el transplantament, estava adormida evidentment, però vaig ser molt conscient que m'havien de transplantar i que m'havien transplantat. Em varen transplantar a Bellvitge el juliol farà set anys.

-I com vos va canviar la vida un fet així?
-Quan m'ho varen dir em va fer molta por perquè un transplantament de cor és molt dramàtic. Però vaig veure quan encara estava intubada que estava millor que abans. Em vaig sentir amb més forces. No va ser com renéixer perquè no vaig tenir mai la sensació que em moria, ho sabia, però no en tenia la impressió. El cor nou em va donar més forces per seguir vivint.

-Pensau en la persona que ha fet la donació?
-Jo estic molt agraïda al donant i a la seva família però no sé ni qui és ni ho vull saber. El que sent és un agraïment immens que no s'ha de perdre mai i no l'he perdut mai. Sé que era una persona jove perquè els metges em van dir que el meu cor tenia 25 anys. No sé de què va morir, no sé si era home o dona, no sé quina religió tenia ni la seva ideologia, i no ho vull saber. Crec que un transplantament és massa important per personalitzar, tant si ets donant com receptor.

-I que vos passa pel cap quan pensau en la família del donant?
-El moment en què les persones decideixen donar és molt entranyable, un acte d'una gran generositat, sense paraules, sense límits. Estic agraïda quan veig una persona transplantada per la generositat dels donants. Jo estic molt orgullosa de ser transplantada, tenc una cicatriu i duc bikini.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris