muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

El català, a mig camí de ser oficial a Europa

Des de Brussel·les es veu com a possible que tengui el mateix tracte que l'irlandès o el luxemburguès


Aquest mes és decisiu per al futur del català dins la Unió Europea (UE). La cimera que tindrà lloc els dies 17 i 18 de juny pot ser la darrera oportunitat, fins d'aquí a molt de temps, perquè la llengua pròpia de les Balears passi a ser oficial a la UE. De fet, el Govern central està intentant convèncer els seus socis, sobretot França, perquè acceptin la proposta. El cert és que no es veu com una tasca impossible que arribi a tenir una certa oficialitat.

Johan Häggman, responsable de l'Associació per la Diversitat de l'Oficina de Llengües Minoritàries d'Europa, assegura que «amb l'ampliació ara hi haurà 20 llengües oficials. Dins d'aquest contetx, hi ha la possibilitat que tengui el mateix tracte que l'irlandès o el luxemburguès, que gaudeixen d'una semioficialitat».

Si el català aconsegueix aquest tracte, segons Häggman, «programes europeus com el Sòcrates, l'Erasmus, o l'Interreg, que fins ara han estat oberts a les onze llengües oficials dels Quinze però també a l'irlandès i al luxemburguès, es podrien obrir també al català».

Aquesta situació, segons el representant de l'Oficina de Llengües Minoritàries, «equival a una semioficialitat». Ara bé, que s'aconsegueixi aquesta fita «depèn del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Fins ara, José María Aznar havia bloquejat tots els intents de Catalunya perquè el català tingués un paper més important», explica Häggman.

Així mateix, aquest finlandès, que parla en suec i que es defensa perfectament en català, observa que «França i Grècia podrien vetar la proposta perquè són els dos països que tracten pitjor les llengües minoritàries d'Europa. Segons la Constitució francesa, l'única llengua és el francès», tot i que a l'Estat veí s'hi parlen el català, el basc, l'alsacià, el bretó i el cors. Per aquest motiu, pensa que «tal vegada per a França l'oficialitat del català és una qüestió molt sensible, ja que a la Catalunya Nord hi ha una minoria bastant important de parla catalana que en tenir un reconeixement europeu podria demanar més drets a França».

Tanmateix, des de l'Oficina Europea de les Llengües Minoritàries, s'està constituint un grup de pressió «per aconseguir una base legal per a aquests idiomes. En l'actual Tractat de la UE hi falta un article que hi faci referència. A més, volem que s'inclogui en els programes la importància de la diversitat lingüística i hem enllestit un pla d'acció en aquest sentit, que inclou la creació de l'agència de diversitat lingüística». Precisament, els entrebancs que posen alguns estats al reconeixement d'idiomes no oficials és el motiu que ha duit a l'Oficina Europea de les Llengües Minoritàries a presentar les seves tasques com a accions en defenfa de «la diversitat lingüística».

S'ha de recordar que el català, a diferència d'altres idiomes considerats minoritaris, se situa entre les llengües europees de demografia mitjana. A més, hi ha diferents arguments jurídics i sociolingüístics que sostenen la possibilitat que es converteixi en llengua oficial.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris