cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

«Que quedi clar: islamisme no és islam»

Joan Carles Salvà Trobat fa denou anys que decidí viure segons els preceptes dels musulmans


Joan Carles Salvà Trobat és apotecari de professió i té un altre nom, Hajx Ahmed Abdulyyabbar, perquè des de fa denou anys practica l'islam. «I que quedi ben clar», insisteix, que «islam no vol dir islamisme. Això és una traducció pèssima, copiada de cristià/cristianisme. L'islamisme és una posició política postcolonial que pretén islamitzar la societat. Però és una beneitura com unes cases i està condemnada al fracàs, igual que el comunisme, perquè la gent només es transforma per si mateixa, perquè ho vol».

En què consisteix, idò, l'islam? Per ell és «un coneixement profètic sobre l'existència. Un estil de vida en el sentit ampli, és a dir, una manera de descobrir qui som jo, com he d'ordenar el temps, quines són les prioritats a la vida».

Salvà arribà a aquesta religió «a través d'una dona que la practicava. Era professora de llenguatge corporal i en els seus cursos vaig aprendre a escoltar les necessitats del meu cos. I clar, si comences per connectar-te amb el cos arriba un punt que et fas preguntes i et planteges coses. I a través de l'autoreflexió vaig veure que aquest era el camí, ningú no me'n va haver de convèncer».

L'islam es basa en cinc pilars.
El primer és el reconeixement del valor de les ensenyances de tots els profetes anteriors a Mahoma, des d'Abraham fins a Jesús.

El segon, adorar Al·là cinc pics al dia. Dit així no té gaire sentit, però en té. «És un ritual: et rentes, et lleves les sabates, et poses de genolls. És un ritual que serveix per fer una pausa i prendre consciència de les coses que fas. És una manera d'aturar la neurosi diària, fer que no sigui tot de casa a la feina i de la feina a casa».

El tercer, el dejuni durant el mes del ramadà en les hores que hi ha llum solar. I serveix «per aprendre a autogovernar-se. Tens gana però te'n fots, de la gana. És un exercici de poder».

El quart és la pelegrinació a la Meca com a mínim una vegada a la vida. «Allà t'hi trobes gent de pertot, xinesos, mexicans, sud-africans: de tot. Imagina't, cinc milions de persones en una ciutat arribats d'arreu del planeta compartint una visió del món. Això et fa veure la força i la grandesa d'aquesta manera de viure», comenta Salvà Trobat.

I el cinquè, ezakat o purificació de la riquesa. L'arrel de la paraula zakat té el significat de «podar, com quan podes un arbre perquè l'any que ve torni a donar fruits». Segons aquest precepte, els homes rics han de destinar part dels seus doblers als més pobres, és un acte de solidaritat amb els desfavorits.

L'últim pilar, explicà Abdulyyabar, «prové d'una concepció de la propietat diferent de la concepció romana, que et dóna dret tant al seu ús com al seu abús. L'islam va més enllà, ensenya que, tanmateix, en morir no t'enduràs ni un duro. I tens una responsabilitat: has de contribuir a fer la societat més habitable i justa».

Legitimitat
Salvà Trobat ho té clar: «Avui en dia no hi ha islam, només hi ha islamisme. Des de fa pràcticament un segle no hi ha un territori amb una autoritat organitzada que faci seguir els cincs pilars. El darrer cas va ser l'antic imperi dels otomans».

A més, afegí que aquest fet «té unes conseqüències nefastes, perquè tothom (terroristes, periodistes...) es creu amb el dret d'interpretar l'Alcorà. L'Alcorà és la paraula revelada i la seva interpretació l'han de fer persones preparades i que just tenguin una preocupació, que els cinc pilars se segueixin de bon de veres. I des del moment que no hi ha cap societat on es practiqui l'islam com toca, aleshores resulta que tothom fa el que vol».

Quant a la qüestió dels diferents atemptats d'Al Qaeda, defensa que «aquestes accions no es fan en nom de l'islam. I si no, n'hi ha prou de dir-te una cosa: qui en surt beneficiat? Cada un d'aquests atemptats perjudica els musulmans de ver, ells i les seves economies, que de cada vegada estan més controlades».

No hi ha societats estructurades al voltant de l'islam, però sí petites comunitats escampades per aquí i per allà. A Mallorca n'hi ha una, de la qual Joan Carles Salvà en forma part i que s'articula al voltant de la figura i les indicacions del xeic Abdelquader Almurabit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris