nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

El meu país és tan petit i té medalles per a tots

Munar repartí 107 emblemes a tots els qui han estat consellers en els 25 anys de vida de la institució

86790

Maximilià Morales, Jeroni Albertí, Maria Antònia Munar i Joan Verger, els quatre presidents del CIM.

«El meu país és tan petit...» cantava Lluís Llach. La celebració dels 25 anys de Consell de Mallorca demostrava això: que el país és petit, que el temps passa volant, que la flor i nata de la societat civil -més de 230 invitats- cap en un espai reduït com la seu de la institució, i que a més hi ha medalles per a tots. 107 en va repartir la presidenta, Maria Antònia Munar, als qui són o han estat consellers del Consell de Mallorca.

Munar, impassible, les va entregar una per una. Totes eren iguals: daurades. La presidenta no va caure en la temptació i, després de la picabaralla europea, va desestimar la idea d'entregar medalles de xocolata als consellers del PSM. L'acte va evidenciar que entre els nacionalistes hi ha mar de fons. En contrapartida, el d'ahir fou un dia de «nació», «país» o «sobirania». Munar pronuncià aquestes paraules en un discurs intensament reivindicatiu. Clar que quan les diu la presidenta no acaba de quedar clar si el «país» són les Balears, la «nació» és Mallorca o la «sobirania» és per a Costitx.

«Com passa el temps, fa 25 anys...». Ahir moltes converses començaven així. Hi va haver aferrades entre companys d'escó que feia anys que no es veien. Batalletes preautonòmiques i postfranquistes contades amb pompa. I besades. Munar i el president Matas, per exemple, es veuen cada setmana i ahir, en públic, se'n van fer quatre. Matas no va perdre el temps i va aprofutar per tractar assumptes pendents. Els expresidents del Consell, Jeroni Albertí, Maximilià Morales o Joan Verger van tornar a entrar a casa. Albertí recorda encara que el seu primer acte públic com a president fou un concert i el cotxe oficial li va deixar el batle de Palma. Els inicis sempre són difícils.

Segurament que el bisbe Jesús Murgui encara no havia entrat al saló de plens del Consell. Compartia seient amb la vicepresidenta Estaràs, el comandant general, Luis Peláez-Campomanes, la batlessa Cirer, el delegat Ramis -ja quasi exdelegat- i el president del Parlament, Rotger. El rector de la UIB, Avel.lí Blasco, o el president del Grup Serra, Pere A. Serra, tampoc es perderen la commemoració.

L'acte institucional també va deixar a les clares que el Consell és una pedrera de polítics. Molts dels que han estat o són alguna cosa van passar abans per aquesta institució. Algú recordava que l'excap dels àrbitres balears, Antoni Borràs del Barrio, havia estat conseller? i el delegat general de La Caixa, Conrado de Vilallonga? A banda del president Matas, la vicepresidenta Estaràs o consellers com Fio, Flaquer i Font -van acudir plegades a rebre la medalla-; l'exbatle de Palma, Joan Fageda, o l'expresident del Govern, Francesc Antich també foren consellers.

Antich no serà ministre i ahir es va conformar de rebre una medalla i veure passar els ministrils. Com toquen La Balanguera aquests ministrils! Munar sempre que pot recorda que Mallorca té himne i les Balears no. Ahir ningú va cantar La Balanguera i menys Pere Sampo i Eberhard Grosske, absències que, en un país petit, destaquen. Ara reclamaran la preuada medalla.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris