nubes rotas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
20°

Quan l'art de la cuina s'aprèn amb passió

Tres-cents alumnes de l'escola d'hoteleria en descobreixen els secrets a base de molta dedicació i constància

Dins l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears hi ha un departament especial encarregat de la formació de futurs cuiners. Actualment té tres-cents alumnes.

De dilluns a divendres cuinen el menú del self-service de l'edifici de Turisme de la Universitat, al qual hi van entre tres-cents cinquanta i quatre-cents comensals diaris. I cada dia en fan un de diferent. D'aquesta manera s'han d'esforçar per conèixer tots els matisos de l'art culinari. A més, diàriament preparen un entrant que ofereixen de manera gratuïta als clients del self-service, i mai no és el mateix. Així es pretén fomentar la creativitat dels alumnes, que dia a dia han d'aportar idees noves per a la preparació de l'entrant.

A l'escola hi ha tres especialitats. La primera és la de cuina, que té una durada de dos anys i el seu contingut consisteix a intercalar una setmana de teoria amb una de pràctica. La segona és la de restauració, que ocupa un any lectiu i també ofereix una mescla de teoria i pràctica.

La darrera branca és la de direcció hotelera internacional i va adreçada a les persones que es preparen per ser director d'hotel, perquè han de conèixer els diferents mòduls d'aquests establiments: recepció, economat... i també la cuina.

Les ensenyances rebudes pels alumnes es divideixen en quatre blocs: pastisseria, fred, calent i restaurant. I d'aquesta manera s'acostumen a preparar el menjar de totes les maneres possibles.

Astrid Herrera és una alumna colombiana de primer any. Comentà que «la cuina mallorquina és molt diferent de la del meu país, allà no es fa servir tan de greix, allà els plats són més secs. Aquí, en canvi, fas servir oli per a tot. Però aquestes diferències et permeten aprendre coses. Per exemple, aquí es menja sobrassada amb mel i jo tenc pensat fer una combinació experimental equivalent: sobrassada amb plàtan 'mascle' madur, perquè en fregir-lo torna dolç, com la mel».

Una altra de les pràctiques habituals del programa d'estudis és donar doblers als alumnes perquè vagin al mercat a comprar amb un professor els aliments necessaris per al menú del dia. L'objectiu d'aquesta activitat és acostumar els futurs cuiners a conjuminar qualitat culinària i economia.

En aquest sentit, el professor de cuina José Lomas explicà que «no volem que quan aquests joves surtin d'aquí i entrin al mercat laboral puguin dir que l'escola no té res a veure amb el món de ver, per això intentam ensenyar-los a afrontar situacions totalment reals, com per exemple el fet habitual d'haver d'ajustar el menú a un pressupost donat».

Toni Salvà és alumne de segon curs de cuina i expressà la seva «satisfacció per estar aquí. Mon pare va ser cuiner, primer d'hotel i després de restaurant, més de trenta anys, i sempre em repetia que em dedicàs a una altra professió, perquè és molt sacrificada. Però com que de sempre he vist cuinar a ca meva, sempre ha estat una cosa que m'ha agradat. He fet d'administratiu durant anys, però al final ho vaig acabar deixant».

Salvà afegí que «en els darrers anys hi ha hagut un excés d'innovació en la cuina i s'ha arribat a un punt que la gent ho troba excessiu. Jo som partidari de la cuina antiga adaptada a les noves necessitats, perquè ara la gent és més primmirada, cuida més la salut i també té més en compte l'estètica».

Maties Rubio també fa el segon curs de cuina i contà que «no vaig acabar l'institut perquè els estudis no em motivaven. La cuina, en canvi, sí que m'agrada i em motiva... i aquí som. Sobretot m'agrada la pastisseria, perquè en el meu cas és on la meva creativitat troba més camp per córrer. Per exemple, l'altre dia vaig preparar una mousse de sobrassada i va ser boníssima».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris