cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

«Viure 'acá' se'm fa més fàcil perquè no em sent tan lluny de Colòmbia»

Els llatinoamericans viuen als barris de Ponent com si fos ca seva


«Viure acá -aquí- em resulta fàcil perquè no em sent tan allunyada del meu país, Colòmbia. Per contra, als pobles em mor de tristor perquè no sé amb qui parlar». Així descriu Mariela, una dona colombiana de la ciutat de Pereira, la diferència d'ambient de la barriada on viu, el Terreno, i de les zones de la Mallorca interior on, qualque vegada, ha anat a fer feina.

L'ambient relatat per Mariela és un exemple de la Mallorca que floreix en el segle XXI a la zona de ponent de Palma, sobretot a les barriades del Terreno, Portopí, Cala Major i Sant Agustí. Mariela és clienta d'una agència de remesa de doblers, UNO, que ha trobat al Terreno un lloc estratègic per gestionar les transferències a l'estranger.

Mariela, mentre esperava per ser atesa, se sorprengué que l'entrevistassin: «Acá has d'entrevistar un mallorquí perquè jo em trob en el meu ambient». Qui l'atén és Paula, una jove equatoriana de Guayaquil que viu a la zona de via Alemanya però que, realment, fa vida social al Terreno. «On visc no em relacion gairebé amb ningú: la cultura dels mallorquins i dels espanyols i la nostra, tot i que parlem la mateixa llengua -es refereix al castellà-, és prou diferent». De fet, Paula està encantada amb el seu lloc de feina.

Una altra mostra que la multiculturalitat és un fet la tenim quan visitam El Colmado Latino II, molt a prop de la plaça de Gomila, al principi del carrer de Joan Miró. Russi regenta la botiga, on ven des de productes del Carib fins a altres de l'Argentina i del Brasil, passant pels del Perú, l'Equador i, com és obvi, del seu país: Colòmbia. Ara bé, aquesta dona de Catargena de Indias ja sap què és viure una experiència multicultural. És casada «amb un mallorquí» i son pare «és italià».

Viu al barri dels Foners, però per passar el dia li agrada molt més el Terreno. «Hi ha més estrangers: hindús, dominicans, equatorians i colombians» i troba que conviure amb ells «és més agradable, tal vegada perquè -assegura- no s'hi sent tan estranya». Així i tot, afirma que «hi ha molts d'espanyols i d'europeus que han format famílies mixtes amb llatinoamericans, que són els meus clients».

A Cala Major el rerefons, la multiculturalitat són els mateixos, però al carrer no hi ha tanta vida. Aquesta és una de les conclusions del rector de Santa Brígida, Gaspar Aguiló. Aquest capellà troba que «el 20% d'estrangers que hi ha segons les dades oficials són molts; en els anys 70, amb eboom turístic, vingueren molts de peninsulars i la majoria de gent jove nascuda aquí en són fills. De mallorquins que parlin mallorquí, no n'hi ha. En tot el carrer de l'església fins a la mar -més d'un quilòmetre- som tres. Jo he hagut de fer les misses en castellà, si bé em resulta més fàcil el mallorquí».

Aguiló assegura que els equatorians, colombians i polonesos s'han integrat a la parròquia, «alguns amb els seus cants tradicionals», i que també se'ls nota «una altra mentalitat». Ara bé, creu que «això és enriquidor: no és cap conflicte entre cultures, és una fusió de cultures». I es lamenta que «no queden al barri perquè els apartaments són petits i surten quan poden. Això fa que no hi hagi vida de barriada».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris