algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

«Vivim un més que preocupant ressorgiment del nazisme i de l'antisemitisme arreu del món»

L'escriptor i periodista Pere Bonnín rep avui per la seva trajectòria un dels premis Ramon Llull del Govern balear

-Què suposa per vós el premi Ramon Llull?
-Contestaré amb una poesia que he escrit: «No diré que m'ho meresc/ però rebre aquest premi/ és per la gent del meu gremi/ com un cavall de refresc».

-Quants d'anys duis dins el gremi?
-Escrivint als diaris, quaranta-quatre. Vaig començar als setze a sa Pobla d'Ultima Hora. Record que vaig introduir els suplements especials de les Festes de Santa Antoni. Més tard vaig començar a fer articles d'opinió. D'allà vaig partir cap a Barcelona per formar part deCorreo Catalán. Durant els anys setanta vaig formar part deMundo Diario i de la revista Mundo, que editava Clemente Auger. En els anys vuitanta vaig passar a EFE fent feina a diferents bandes. He estat corresponal a Viena i a l'ONU. Mé tard vaig ser cronista judicial a Barcelona, i d'aquella experiència va sortir el llibre Los pobres jueces de la democracia. Ara faig feina de manera independent.

-A Viena deis que coneguéreu el famós caçanazis Simon Wisenthal...

-Sí, clar. Aleshores li interessava tenir contacte amb mi perquè estava escrivint Les veles de l'esperança. Defensava que Cristòfol Colom, i altres que hi anaren, eren jueus conversos amb la missió secreta de trobar un lloc per dur-hi els expulsats. De fet, hi enviaren un traductor de l'hebreu que nomia Luis de Torres, però quan aquest arribà al Nou Món es convertí en el primer exportador de tabac cap a Europa.

-Sou un gran defensor de la causa d'Israel...
-No, no, no. Jo som un gran defensor de la causa de la democràcia, que no és el mateix. Des d'aquesta perspectiva hem de veure Israel: és un país que és més democràtic que Espanya, Estats Units, França, Itàlia o qualsevol altre Estat europeu. I ho han aconseguit malgrat viure totalment assetjats des de la seva fundació.

-Sí, però allò és una democràcia per als jueus, perquè els que no ho són...

-Que me diguin a mi si a qualsevol país musulmà hi ha cristians representats en el seu Parlament, si és que hi ha parlament. En canvi, a Israel tenen representació política i tots els drets com els altres ciutadans.

-I com veis la situació actual a Israel? Enfrotaments, atemptats, mur...

-Ho veig malament perquè no depèn ni d'Israel ni dels palestins. Depèn d'altres estats. La guerra no la feren els palestins, la feren els països àrabs i encara estan amb això. No volen acceptar que allà hi hagi un país que no sigui àrab. Crec que és un error les converses amb els palestins. El que han de fer és conversar amb Aràbia Saudita, amb Síria o amb l'Iran. Així és com es començarien a arreglar les coses.

-Per què a Europa fa «progre» defensar els palestins i «carca» estar amb Israel?

-Tot és una confusió. Quan se defensa Arafat no se defensa la causa palestina, igual que quan es defensa ETA no es defensa la causa basca. Aquest és l'error. A Palestina hi ha altres veus que no s'atreveixen a parlar perquè allà no hi ha llibertat d'expressió. Al que discrepa ni li fan judici: li peguen dos tirs i per avall. Si jo fos corresponsal a Israel i tengués la família allà, aniria ben alerta a dir segons quines coses, perquè els terroristes palestins saben on vius i qui ets. I això és molt perillós.

-Veis molt d'antisemitisme a l'Occident actual?
-No ha retrocedit, malgrat els esforços que ha fet el papa Joan Pau II i també malgrat les conclusions del Concili Vaticà II. Amb un pretext o amb un altra ha augmentat. Tenim l'exemple més recent en la pel·lícula de Mel Gibson, que és d'un antisemitisme ferotge. Aquest film escampa la mateixa mentida sobre la culpabilitat del poble jueu en la mort de Crist per la qual el papa ha demanat perdó.

-Percebeu un reeiximent del nazisme als nostres dies?

-Així és. El nazisme no va ser eliminat mai del tot. Agents alemanys al servei de Hitler foren reclutats pels americans després de la guerra. Criminals nazis no passaren per la justícia perquè interessava utilitzar-los. Avui dia s'estan infiltrant pertot. Basta mirar Internet. Avui en dia encara estan en marxa societats que va promoure Hitler. N'hi ha una que fins i tot controla els moviments neonazis. Estan per tot: a Estats Units, Canadà, països àrabs.

-Durant la vostra vida de corresponsal, heu captat la importància dels serveis secrets.

-I tant! Sobretot quan vaig estar a Àustria, que durant la Guerra Freda mantenia un posicionament neutral. Record que era un niu d'espies de totes bandes. També vaig fer viatges a l'est, i a Txecoslovàquia em vaig trobar amb la sorpresa que una senyora que exercia d'hostessa durant la celebració del congrés del partit comunista me va demanar si me'n podia dur el seu marit a Occident amagat dins el maleter del cotxe. Ell era un científic represaliat per haver donat suport a l'aperturisme d'Alexander Dubcek.

-Són personatges molt curiosos...
-Sí, en vaig conèixer un de comunista romanès que treballava a Àustria per potenciar la imatge d'Arafat. La veritat és que era conegut perquè ja l'havien expulsat de diferents països, però fou un dels que treballaren per aconseguir que el president austríac, Bruno Kreiski, reconegué a l'OLP. Pens que aquelles decisions dels anys setanta han estat molt importants per comprendre tot el que ha passat posteriorment.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris