nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Ha estat extraordinari, jo ja no tornaré a veure una cosa com aquesta»

El nomenament de Jesús Murgui es va produir enmig d'un ambient ple de solemnitat i emoció


«Meravellosa». Aquesta paraula podria resumir l'opinió generalitzada dels assistents a la proclamació de Jesús Murgui com a cap de la Diòcesi de Mallorca, que arreplegà gent arribada de tots els racons de l'Illa. Molts de ciutadans aprofitaren l'obertura de les portes de la Seu, a les 9:00 hores per agafar lloc i no perdre's ni un detall de l'esdeveniment. Un cop finalitzat l'acte, tot foren elogis.

Maria Picó va venir a Palma aposta des de sa Pobla, i en sortir de l'església declarava: «m'ha semblat un acte increïble, ben organitzat i ple de solemnitat. Aixecar-me a a les set del dematí ha valgut la pena».

Del mateix parer era Francisca Bergas, que apuntà: «ha estat una cosa molt guapa, plena de sentiment catòlic, que al cap i a la fi és el principal». Antònia Bauça, veïna de Manacor, va observar «que al nou bisbe la cara ja li somriu. La cerimònia m'ha paregut impressionat, digna d'una ocasió com aquesta. I ell, molt simpàtic».

Mari Carmen Izquierdo, mare d'un dels Blavets de Lluc que cantà durant la litúrgia, sortí amb una opinió «summament positiva, n'he quedat ben satisfeta. Veure tanta gent aquí reunida és una fet que no té nom, sobretot per l'ambient de fraternitat que s'hi respira».

Sebastiana Estaràs és veïna de Valldemossa i tia de la vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs. Va ser una de les primeres a sortir de la Seu un cop acabada la cerimònia. «A mi m'ha semblat un encant, una preciositat. Al·leluia, que la pau que s'hi ha respirat duri molt molt de temps». Sebastiana anava acompanyada d'unes amigues, entre elles Maciana Artigues, que deixà ben clar que «els polítics no serveixen per res, que n'aprenguin de Murgui, que és un home molt intel·ligent i pietós».

No semblava que els fidels sortissin cansats del temple, encara que molts, sobretot els que arribaren més tard, s'hagueren de recolzar a les parets de l'edifici perquè no trobaren lloc per asseure's. La gent gran fou la que pitjor ho aguantà perquè hagué de passar entre dues i tres hores dreta. Alguns, els més previnguts dugueren cadiretes plegadisses de ca seva.

Però, en general, tot foren elogis cap a l'organització. Miquel Fio, veí de Palma, així ho manifestà, encara que va retreure que li hauria agradat escoltar més temps els blavets. Per Diego Sabiote, professor de Filosofia de la UIB, la cerimònia fou «solemne, participativa i ambientada, com requeria l'ocasió. I quant a la llengua vehicular, el català, no ha estat cap problema».

Acabada la celebració, a les dues del migdia, més de 200 persones feren cua per saludar el nou bisbe. Entre elles hi havia Antònia Gelabert, llucmajorera de 84 anys i primera catequista del seu poble: «això ha estat extraordinari, extraordinari, jo ja no tornaré a veure una cosa així».

Entre els assistents a la cerimònia hi havia també un grup de jovenets amb un distintiu groc a la màniga. Tots semblaven contents. Eren els voluntaris de parròquies i altres associacions catòliques de Mallorca, que formaven part de l'organització.

N'hi havia dos que encara feien més bona cara que els voluntaris: eren membres del seminari menor i ocupaven una cel·la del passadís que dóna a la Porta del Mirador. Des de allà seguiren la cerimònia per televisió i a l'hora que feien de comentaristes radiofònics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris