muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Un bisbe planer, senzill i popular

Ahir, monsenyor Jesús Murgui Soriano (València, 1946) prengué possessió com a nou bisbe de la diòcesi de Mallorca, gairebé dos mesos després que es fes pública la seva preconització per part de la Santa Seu.

Les circumstàncies especials de la mort de don Teodor Úbeda generaren en la comunitat catòlica mallorquina la necessitat de superar aquell buit el més aviat possible. Des dels primers instants, surava la percepció que la diòcesi de Mallorca restaria vacant durant poc temps. Aquest mateix sentiment tenia, també, aires de preocupació i d'inquietud, ben fonamentades.

Mig any després dels funerals i les exèquies del bisbe originari d'Ontinyent, el seu paisà Jesús Murgui Soriano va ser elegit com a successor a la càtedra de la Seu de Mallorca. La realitat, sempre paradoxal i casual alhora, establia així un efímer paral·lelisme entre els dos pastors de l'Església mallorquina. Jesús Murgui era seminarista, a València, mentre Teodor Úbeda exercia com a rector a la seva diòcesi valenciana; més tard, Murgui fou nomenat rector del poble natal de Teodor Úbeda, quan aquest ja havia estat consagrat bisbe de Mallorca. I, ara, ha estat designat per esser el seu successor a la mitra mallorquina. Provenen del mateix país i de la mateixa cultura. Però existeixen també diferències significatives entre les dues personalitats, com prou bé ha significat el nou prelat mallorquí, que ni ha de ser una fotocòpia de l'anterior -com ha expressat Teodor Suau- ni pertanyen a la mateixa generació, ni els ha tocat viure la mateixa conjuntura històrica.

El clima de radicalització de l'Església mallorquina del final del franquisme ajudà Úbeda a madurar un procés de compromís amb l'Església jove, radical -evangèlicament parlant-, inquieta en el terreny social i compromesa amb el poble de Mallorca. Trenta anys després, el component dominant en aquesta Església mateixa és molt més moderat, nostàlgic i conservador, perquè la societat, formalment, és més conservadora, sense que això signifiqui debilitat per part d'una Església que ha recorregut un camí de compromís serè amb l'Evangeli i, en conseqüència, amb el seu poble, servint i creant pont entre la comunitat i la societat civil.

Tanmateix, aquest no és el moment de fotografiar monsenyor Jesús Murgui, entre d'altres motius perquè ni se'l coneix suficientment a Mallorca, ni ell té una idea prou completa de la seva nova diòcesi. Murgui, que va ser administrador apostòlic de Menorca durant 14 mesos, coneix millor que molts altres la realitat cultural, històrica i eclesial de les Illes Balears.

Des de 1996, la seva labor principal s'ha desenvolupat com a bisbe auxiliar de València, treballant en l'equip de l'arquebisbe Agustín García-Gasco y Vicente. Tanmateix, a banda del parèntesi menorquí, Murgui té una dilatada experiència com a membre de les Comissions de Pastoral i del Clero, de la Conferència Episcopal Espanyola. Amb aquestes credencials seria suficient per pensar que monsenyor Jesús Murgui està plenament capacitat per aterrar a Mallorca, sobretot si realment està disposat a posar en pràctica allò que ell mateix ha manifestat una i altra vegada, és a dir que ve a escoltar i a conèixer, lliure de prejudicis i amb una actitud assequible i planera per a tots. Abans de fer allò que antigament es denominava l'entrada solemne a la diòcesi, i a diferència de la majoria dels seus antecessors, Jesús Murgui ha tengut ocasió de venir a Mallorca, mantenir un primer contacte amb el clergat i amb els mitjans de comunicació, i d'aquestes primeres aproximacions se'n poden extreure algunes primeres impressions, superficials i per ventura agosarades per massa primerenques. Monsenyor Murgui s'ha presentat com un capellà de recorregut conciliar i com un bisbe fidel a l'esperit renovador del Concili Vaticà II. Un bisbe, per altra banda, que vol posar en pràctica una pastoral de proximitat amb la gent, que vol esser assequible, planer i popular. En definitiva, es presenta com «un bon home», com un capellà bo, carregat de bona voluntat, al punt que manifesta témer la seva excessiva ingenuïtat. Aquests vessants de la seva personalitat i del seu estil sacerdotal i episcopal són, per ventura, aquells que més destaquen els seus col·laboradors, i els valors que més esperança generen en els membres de la comunitat que l'espera.

Per altra banda, les primeres manifestacions de monsenyor Murgui als mitjans generen també alguns dubtes i els primers símptomes d'una persona que, d'entrada, tampoc no ha volgut banyar-se en excés. Se'l veu més preocupat per la jerarquia de l'Església, i la vida religiosa consagrada, que pel diàleg amb la societat; pessimista en relació a les anàlisis genèriques de la societat actual, sobretot quan afirma allò que «la gent té molta por dels compromisos»; tampoc no ha volgut manifestar en absolut la seva estratègia per iniciar el procés de coneixement de la realitat mallorquina, a la qual ha fet tanta referència, sense especificar-ne les formes; finalment, la impressió generalitzada, sobretot a través d'una lectura atenta i tranquil·la dels mitjans de comunicació durant aquests dies, és que els col·lectius eclesials més conservadors són els que més explícitament han demostrat l'alegria pel seu nomenament, mentre el clergat local manifesta una profunda preocupació davant el present i el futur. Una inquietud que comparteix amb bona part de la societat mallorquina, avesada a un model de bisbe vertebrador, compromès amb l'Evangeli, proper als no creients, defensor de la llengua i la cultura del país, i sempre disposat a donar suport als més febles.

PERE FULLANA, historiador.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris