algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Des del papa fins al darrer capellà

Jesús Murgui serà el cap de la Diòcesi, però entre Roma i el bisbe hi ha una relació jeràrquica «conjuntural»

Quin lloc ocupa en l'Església catòlica el bisbe Jesús Murgui?

Segons ens explica Bartomeu Tauler Valens, vicari episcopal de Palma, en principi, Joan Pau II teòricament no és més que el bisbe de Roma, és «com el de qualsevol altra diòcesi». En aquest sentit, Murgui gaudiria del mateix «estatus» que Karol Wojtila. Ara, Tauler descriu que existeix «una relació conjuntural» de certa jerarquia entre Roma i les altres diòcesis del món. Aquesta és una relació que avui en dia es dóna, però que no sempre ha estat així. Ara, actualment el papa és el successor de Sant Pere, «és el principi i fonament perpetu i visible d'unitat, tant dels bisbes com de la multitud dels fidels».

Però el papa no es val ell tot sol. «En l'exercici suprem, ple i immediat del seu poder sobre tota l'Església, el romà pontífex se serveix dels dicasteris de la Cúria Romana, que, en conseqüència, realitzen la seva tasca en nom seu i sota la seva autoritat, per a bé de les esglésies i servei dels sagrats pastors» (Christus Dominus, 9).

Segons ens explica Tauler, aquests dicasteris equivaldrien a la figura de ministeris d'un govern civil. Entre aquests hi ha la secretaria d'estat, que és la que col·labora de forma més estreta amb el papa. Aquest dicasteri està presidit per un cardenal i s'encarrega, entre altres coses, de la relació amb els estats, dels afers generals i de la col·laboració estreta amb els bisbes i les diòcesis. De fet, des d'aquest dicasteri es varen enllestir els tràmits finals perquè Murgui fos nomenat bisbe.

Totes aquestes relacions entre la Secretaria d'Estat i les autoritats civils i religioses dels països d'arreu del món se solen fer mitjançant un nunci. Segons Tauler, aquesta figura «vendria a ser la d'un diplomàtic del Vaticà». Pel que fa a l'estructura interna del Vaticà, existeix també el Col·legi cardenalici, que assessora i tria el papa.

L'Església catòlica, a més d'aquesta organització universal, està representada també per les conferències episcopals dels estats i d'algunes nacions sense estat. A Espanya aquesta segona opció no està contemplada.

Tanmateix, la relació entre la Conferència Episcopal i els bisbes no és jeràrquica, ja que qualsevol dels seus membres té autonomia per no acceptar els documents firmats per la majoria. Un altre organisme són les províncies eclesiàstiques. La Diòcesi de Mallorca pertany a la de València, tot i que s'estan realitzant els tràmits perquè en constitueixi una pròpia de Balears amb les diòcesis de Menorca i Eivissa. Segons Tauler, el bisbe metropolità o arquebisbe té poca autoritat sobre els bisbes diocesans i només en casos molt concrets.

Finalment, el bisbe governa una cúria diocesana, de la qual forma part el vicari general. El bisbe té altres vicaries, com l'economadiocesana i la judicial i també és preceptiu que tengui un canceller. Normalment, disposa també de vicaris territorials o especialitzats en certs temes (immigració, família, etc...). A més, d'aquest «govern» diocesà el bisbe compta amb l'assessorament dels col·legis diocesans, entre els quals hi ha el col·legi de consultors i el consell episcopal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris