nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Festassa per dir «no més ciment»

Entre els manifestants es va notar que hi havia una gran germanor


A les cinc i trenta-dos minuts de l'horabaixa dos xeremiers sortien del bar Cristal amb els seus instruments. I ja feia més d'una hora que davall l'estàtua del rei En Jaume un grup de persones havia muntat una parada de camisetes i pins antiautovies. A la plaça d'Espanya, aleshores no hi havia més de dues mil persones. Dues hores més tard, prop de cinquanta mil manifestants inundaren els carrers de Palma.

Tot el capvespre es va viure un ambient mescla de revetla i tertúlia de cafè. Hi havia des de jovent amb cors pintats a les galtes (per Sant Valentí) que pegaven bots i cantaven, fins a gent de cabells blancs vestida amb corbata que discutia sobre el futur de Mallorca. Allà hi havia de tot, cadascú feia la festa al seu gust, però en tot moment es tenia la impressió de ser allà per defensar un objectiu comú.

Quan passaven deu minuts de les sis, el pas que connecta el parc de les Estacions amb la plaça d'Espanya es va veure totalment ofegat, havia arribat un tren des de la Part Forana, ple a rebentar. I va coincidir que en aquell moment també comparegueren agrupacions d'escoltes i grups venguts amb autocars de fora Palma.

El grup Tambors per la Pau va ser un dels primers a arribar, i no va aturar de fer renou durant tot l'horabaixa. Va ser una reivindicació festera. Davant de tot anava un grup de vint xeremiers que bufaven sense aturall. Tampoc no faltaren els qui no volgueren desaprofitar l'ocasió per disfressar-se. Un exemple: membres del centre sociocultural s'Aixopluc (Palma) es pintaren tot el cos de verd i es decoraren braços i espatlles amb trossos de palmera. I també es va poder veure un jove vestit de dimoni, amb una careta de mig metre d'ample per mig de llargària.

A part de molta gent pels carrers, també hi havia muntanyes d'adhesius i pancartes. «Sa cadira de Munar costa s'alzinar», «Mallorca no és una mercaderia», «Matas, pardal, urbanitza es teu corral», «prou de matar, Matas, mates». Fer un reconte de tots els lemes presents és tasca impossible, de tants que n'hi havia.

Als carrers de ciutat trobaves persones directament afectades pels nous projectes d'autovia (Campanet, Inca, Petra, Sineu, Palma...), però també d'altres que venien des d'altres indrets: Felanitx, Pollença, Artà, Capdepera, Porreres, per dir-ne algunes. Maria Tous, de Felanitx, ho va dir així: «aquesta vegada no ens ha tocat rebre a nosaltres, però ja ho veuràs, que ben aviat...». Joana Ginard, de Porreres, va declarar que «aquesta és l'única solució que ens queda, sortir al carrer. Ja estic farta d'aquests polítics, diuen que fan el que volen perquè tenen majoria absoluta, però jo els vull recordar que a Mallorca els resultats electorals varen ser els mateixos que fa quatre anys».

Quan la manifestació va ser a l'esplanada de Cort, l'escridassada va ser impressionant, i el ritme dels xeremiers també.

Prop de les vuit la comitiva va entrar a la plaça Major, final del recorregut. Allà, l'escriptora Maria Antònia Oliver i el cantant d'Antònia Font, Pau Debón, llegiren un manifest contra la política mediambiental de l'actual govern davant d'un espai ple a vessar de gent. Mentrestant, a la plaça d'Espanya encara hi havia centenars de persones pendents de començar el recorregut.

La jornada va acabar enmig d'una atmosfera de germanor, milers de braços aixecats a la plaça Major cantant la Balanguera i tonades contra l'excés de construcció.

Comparada amb aquesta, la manifestació de 1998 torna no res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris