algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

«L'alzheimer afecta la meitat de les persones majors de 80 anys»

Maria Ramon gestiona una associació dedicada a aquests malalts


Al carrer de Vinyassa, número 12, hi ha l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer. Maria Ramon n'és la gerent i explica que «és una malaltia del cervell que no té cura, perquè és degenerativa. La gent, normalment, la pateix a partir dels seixanta anys i es calcula que també afecta una de cada dues persones de vuitanta anys». Hi ha una sèrie de símptomes clars. Tens memòria clara de quan eres petit però no te'n recordes del dinar d'ahir. Hi ha una tendència a demanar molt per ta mare i pels germans petits. Es té la sensació permanent de «no estic bé, me'n vull anar d'aquí». I se sol caure en la depressió, perquè de sobte un es troba que ja no sap fer les coses bàsiques, com per exemple caminar.

De tota manera, continua sent una malaltia mal coneguda, de la qual se'n sent parlar des de no fa gaires anys.

Maria Ramon va comentar que «hi ha molta més gent amb aquest mal de la que pensam. Però passa una cosa, com que són persones grans, els familiars se solen quedar aturats. I molt especialment, i no sabria dir per quin motiu, quan l'afectat és la parella, el pare o la mare. Quan és el fill, en canvi, la gent se sol moure més».

A l'associació hi ha una fisioterapeuta, una assistenta social i una terapeuta. A part, els divendres horabaixa hi ha servei de guàrdia, perquè els familiars els puguin deixar allà una sèrie d'hores per anar a fer altres feines.

També hi treballa una psicòloga, Joana Maria Manresa, que fa feina amb els familiars dels afectats.

Joana Maria explica que «els familiars han d'afrontar sentiments molt contradictoris, perquè es troben que segons quines estones arriben a desitjar la mort del malalt; perquè veuen que una persona amb la qual han compartit tota la vida, canvia tant que ja no la coneixen».

Conviure amb un malalt d'alzheimer és tota una aventura. Les anècdotes són múltiples. S'obliden d'aturar el gas, mengen bistecs arrebossats amb patates a les set del matí pensant que són la una del migdia, surten al carrer en calçons blancs sense témer-se'n, tenen al·lucinacions, no coordinen bé a l'hora de respirar i s'envien els aliments per la part que no toca, i així la llista és infinita.

Maria Ramon pensa que els cuidadors d'aquesta gent «han d'aprofitar els moments bons de la malaltia, quan els malalts viuen al seu món, feliços, com nins».

Si no s'assaboreixen aquests moments, la resta és molt costa amunt. El malalt es mostra molt agressiu, perquè no es reconeix a si mateix ni els que l'envolten.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris