algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

«Cada treball de Horn genera el següent»

La crítica d'art Doris von Drathen parlà en el Museu Es Baluard de la trajectòria de l'artista alemanya

NÚRIA ABAD.Palma.
Des de principis dels anys seixanta, Rebecca Horn ha estat creant un flux d'obra constituït per performances, films, escultures, instal·lacions espacials, dibuixos i fotografies. La crítica d'art Doris von Drathen oferí ahir al Museu Es Baluard la conferència El moviment en el treball de Rebecca Horn, en la qual explicà la iconografia de l'artista alemanya, que sorgeix de la precisió aplicada a la funcionalitat tècnica i mecànica que utilitza per posar en escena les seves obres en un espai i un temps determinat.

Davant un nombrós auditori, Doris von Drathen inicià la seva dissertació afirmant que «cronològicament, l'obra de Rebecca Horn es desenvolupa en una línia lògica en què cada feina genera la següent». Afegí que «en la seva trajectòria, l'experiència personal està intrínseca. No hi ha una influència real de la història de l'art, Horn crea el seu cosmos des del no-res. En la seva feina ressalta la supressió de qualsevol convenció establerta».

D'aquesta manera, Drathen realitzà un exhaustiu recorregut per l'obra de Horn, des de les seves primeres performances fins a la darrera instal·lació Llum empresonada al ventre de la balena, que es mostra a l'Aljub d'Es Baluard. La crítica d'art definí aquesta obra com «una cosmogonia fonètica, producte de la metafísica lingüística, en què les paraules i versos fan voltes, transformant l'espai en un sistema esfèric de lletres». En aquesta, «la paraula no té fi, està per damunt de totes les coses. És l'essència de tots els sons, l'essència de la gènesi».

En aquestes obres inicials, generades en els anys setanta, conegudes com body extensions, l'autora explora l'equilibri entre el cos i l'espai, com també en la seva vulnerabilitat, sorgida de la seva experiència personal amb la malaltia i la postració, «un període que es revelaria d'importància capital pel seu futur com a artista».

La crítica d'art qualificà aquestes peces com a «portadores d'imatges poètiques, però sempre acompanyades d'un gran exercici tècnic».

Als vuitanta començà a realitzar les seves instal·lacions site specific, en les quals reemplaça el cos humà per escultures cinètiques que adquireixen vida pròpia. Segons Drathen, «contenen una precisió que barreja l'experiència física amb l'emocional». Els objectes que empra o construeix per les seves instal·lacions són transmutats en imatges mítiques, històriques, literàries i espirituals, «sempre amb un alt grau de compromís polític», confirmà la crítica d'art.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris