algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

Es Baluard, la il·lusió de la normalitat

Amb el Museu, Palma guanya per a la quotidianitat un espai que hauria d'haver tingut anys abans

La fotografia il·lustra que aquesta escena es captà el dia de la inauguració del Museu d'Es Baluard i, en certa manera, revela part del significat que tingué aquell acte.

Quatre persones descansen un moment, fan una aturada reflexiva abans de continuar el passeig per un gran centre d'art. Darrere, tenen una gran obra, d'un artista de l'alçada de Miquel Barceló.

És una imatge bellament normal a les ciutats que visitam. Té, doncs, alhora l'encant de la normalitat, d'una normalitat no recuperada sinó inèdita a Palma abans de divendres. Té, doncs, també l'encant de la novetat, d'una novetat que Palma reclamava des de feia anys.

És la imatge complementària d'una altra, d'il·lusió i de somni. La d'un país on els empresaris, els polítics, la gent amb un certa influència social s'agrupen al voltant d'un projecte cultural d'abast col·lectiu. La imatge complementària de la de la il·lusió en el doble sentit de la paraula, esperança i engany, perquè tots sabem que sense l'empenta de Pere A. Serra aquesta comunió no s'hauria aconseguit. Són massa recents declaracions despectives sobre la possibilitat d'un turisme cultural per no constatar que ens trobàvem davant d'una il·lusió. Demà, els empresaris, els polítics, les «forces vives» de Mallorca tornaran a ser el que han estat i són, uns de millors, altres de pitjors, però la majoria amb poc interès per tot allò que no reporti benefici tangible i directe.

De tota manera, el Museu d'Art Modern i Contemporani, amb totes les deficiències que es vulguin i servidor no és ningú per indicar-les ni per rebatre-les, funciona i ha partit amb empenta. En la inauguració, hi havia el «tot Palma» i bona part del «tot l'Estat» -aquest darrer fet no és negligible: Carme Castells assenyalà que el Museu «no neix isolat, sinó implicat en una xarxa cultural que va més enllà de la nostra riba». Escrivíem, però, que el Museu començava amb empenta perquè en la inauguració hi era «el tot Palma». Ahir, les fotografies d'altres planes parlen per si mateixes: hi era present, si no «tot Palma», almanco «quasi tot Palma».

Ara, el Museu haurà de remuntar les dificultats d'allò que passarà a ser quotidià, accessible, a l'abast de la mà; les dificultats dels projectes ambiciosos que s'han fet realitat. A la gent que hi cregui i que hi treballi i que hi participi, li quedarà com un estímul l'ambient amb el qual va ser inaugurat, la incomprensió que, amb interessos ben poc artístics o museístics, s'hi volgué llançar a sobre, el fracàs manifest dels intents de boicot. Sabran que no es poden adormir perquè han despertat molta d'il·lusió i perquè hauran de continuar demostrant que els malvolents eren simplement això: malvolents. Saben que hauran de mantenir el crèdit que divendres se'ls concedí en una inauguració que va ser gairebé un homenatge.

Un és poc propens a atorgar massa sentit a les coses, però el que ha vist es correspon amb el que ha explicat. De la resta, no totes les inauguracions són iguals, però al cap i a la fi fan part d'un mateix gènere, però també, al cap i a la fi, totes les inauguracions parlen del seu objecte: de la volada, de l'ambició, de la qualitat, de la passió dipositada en el projecte, de les ganes que la cosa funcioni i no quedi anècdota i vagi a més, a molt més.

Pens que qualsevol observador que hagi seguit la crònica dels darrers dos dies haurà de concloure que ens trobam davant de quelcom que és important, que ennobleix la ciutat, que cobreix una necessitat, que no tanca cap porta a res sinó que n'obre a moltes de coses. Sempre he cregut que la normalitat hauria de ser una cosa així.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris