nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
20°

L'OCB ha rebut més de dos milions i mig d'euros de les institucions illenques

Aquestes aportacions de Govern, Consell i Cort s'han produït els darrers tres anys

B.P./J.T./R.G.Palma.
L'Obra Cultural Balear (OCB) i empreses connectades -Paraula i Voltor- han gestionat al llarg dels darrers tres anys, si més no, 2.511.490 euros de les institucions més importants de les Illes Balears. Aquesta quantitat -quasi 420 milions de les antigues pessetes- respon a convenis i a subvencions del Govern balear, el Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma, per la qual cosa queden sense comptabilitzar els acords que l'OCB hagi pogut establir amb les altres dues institucions insulars i ajuntaments, com el d'Inca, que aquesta mateixa setmana li ha retirat una aportació de 5.200 euros anuals.

Les aportacions més importants es produïren el 2003 quan, amb l'objectiu de dur a terme la reforma de can Alcover, l'Obra rebé 628.653 euros de la Conselleria d'Obres Públiques i 240.403 euros del Consell Insular de Mallorca. A continuació, pel volum de l'aportació, ve la gestió dels centres d'autoaprenentatge de català, un conveni que no es renovarà i que suposava al Consorci per al Foment de l'Ús Social del Català (COFUC) una despesa de 321.187 euros.

Segueixen els 118.464 euros dels cursos de català per a adults de l'Ajuntament de Palma; els 72.000 euros de la Direcció General de Política Lingüística; els 65.959 euros del conveni per la normalització lingüística signat amb el Consell de Mallorca; i els 60.000 euros amb què el Consell de Mallorca subvenciona Voltor pel manteniment dels repetidors que permeten l'arribada de les televisions catalana i valenciana a les Illes Balears.

Com a dada curiosa, es pot esmentar que la institució presidida per Maria Antònia Munar subvencionà amb 300 euros (50.000 pessetes) la celebració de la Nit de la Cultura el passat mes de desembre. Aleshores, la política mallorquina adreçà un missatge als assistents a través de Canal 33, que retransmetia en directe l'esdeveniment. Aquest fet ha provocat la protesta del director general de Política Lingüística, Miquel Melià, a qui s'assegurà que cap autoritat no parlaria als assistents.

El lector ha de tenir en compte que les quantitats esmentades més amunt i detallades en el gràfic adjunt no es corresponen totes a subvencions, sinó que inclouen les prestacions de diversos serveis en conveni amb l'entitat. Així, per exemple, es poden esmentar cursos de català, activitats de difusió de campanyes de normalització lingüística, publicació de revistes, l'organització de la Nit de la Cultura, la participació en la Trobada d'Entitats Locals, la correcció de textos i el manteniment dels repetidors de Voltor.

Fou precisament aquesta darrera activitat la que motivà un dur enfrontament amb Jaume Matas en el darrer tram del seu primer mandat. L'aleshores president del Govern, en substitució de Cristòfol Soler tenia la intenció d'assumir directament la gestió dels repetidors. Amb aquest objectiu negocià amb la Generalitat de Catalunya i arribà a signar un protocol d'intencions amb el seu homòleg, Jordi Pujol.

El protocol, que, si hagués cristal·litzat en conveni, hauria suposat la legalització de la recepció dels canals catalans, venia condicionat a un acord amb Voltor, que no s'arribà a produir mai, ni tampoc amb el Govern que presidí Francesc Antich.

Ara, com avançà Diari de Balears, l'Executiu de Jaume Matas es torna a plantejar la possibilitat d'arribar a un conveni amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. El conveni que haurà de proposar el nou director de l'ens públic de la TV balear permetria la recepció de la televisió autonòmica illenca al Principat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris