cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Maneres de passar un vespre de Cap d'Any realment «diferents»

Quatre famílies d'immigrants explicaren les experiències viscudes


Linda Chankay Campos i Juan Carlos Velasco Gabilanez és un matrimoni equatorià que viu a Mallorca des de fa cinc any. Dia 1 del 2004, a les sis de la matinada, telefonaren al seu país per saludar els familiars i donar-los els molts d'anys. A causa del canvi horari, en aquells moments a l'Equador eren les dotze del vespre de dia 31 del 2003.

Segons Linda, «pens que hi deu haver pocs equatorians que no ho facin. I com que les línies de telèfon se saturen, nosaltres hem carregat el mòbil amb doblers a bastament, perquè és una ocasió molt especial».

Abans de telefonar es passaren tot el vespre ballant ritmes del seu país cumbia, merengue, salsa, música serrana a ca la germana de Linda. També menjaren el raïm, i per sopar, gambes torrades i un plat equatorià a base de porc i pollastre.

Amb tot, Juan Carlos matisà que «celebram el canvi d'any, sí, però el fet de tenir la família allà, i també les diferències tan grosses a l'hora de fer la festa, fan que sigui com un dia qualsevol».

Els Adebola són una família nigeriana de religió musulmana. Passaren el vespre amb amics nigerians, alguns dels quals són de religió cristiana. Tots ells duien buba, que és la roba típica per a les grans ocasions. A les 11.30 hores del vespre els musulmans anaren a un pis d'amics per pregar i demanar que l'any nou sigui bo. Per la seva banda, els cristians anaren a fer el mateix a una església evangèlica.

A les dotze del vespre, a l'hora del canvi d'any, una i altres acabaren les pregàries i es felicitaren. Més tard, tots es reuniren a un pis per sopar. Però no feren cap menjar especial, simplement una picada. Passaren el vespre anant de casa en casa d'amics. A cada lloc, xerraren, ballaren i es telefonaven entre ells i també als familiars.

Mustafa i Halika és un matrimoni de marroquins. El vespre de Cap d'Any anaren a sopar a un restaurant amb amics. Mustafà comentà que «això és una festa molt familiar, i com que nosaltres no tenim els parents aquí, ens envaeix un sentiment estrany». En el sopar també menjaren raïm, però no a les dotze del vespre, sinó com a part del menú.

Halika explicà que «al Marroc el canvi d'any també es festeja. El Coran reconeix aquest costum cristià i anima a respectar-lo. Però es festeja amb un altre rerefons: per desitjar que l'any següent vagi bé. Pensa que segons el calendari musulmà l'any nou arriba dia 14 de febrer. I per a nosaltres la festa significativa és el ramadà, i no aquesta».

Mustafà afegí que «es ver que nosaltres no ho celebram, però el clima social ens hi involucra, i no pot ser d'una altra manera. Tenim amics mallorquins i els nostres fills han nascut aquí, aleshores no queda més remei que participar-hi a la nostra manera».

Les famílies Diallo, Barry i Bah són de Guinea Conakri, i passaren el darrer vespre de l'any plegats. Soparen d'ensalada, hamburguesa amb ou i patates fregides i iogurts de postres. Són de religió musulmana i per a ells no és una data significativa. No menjaren raïm, però per a l'ocasió prepararen bisab, una beguda típica del seu país feta amb aigua i herbes.

A les dotze i un parell de minuts tots agafaren els telèfons mòbils i cridaren els seus familiars a Guinea Conakri. I com que era qüestió de poder parlar una bona estona, Amadou Diallo confessà que «tots hem carregat el mòbil amb 10 euros». Després passaren el vespre ballant rumba guineana a casa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris