cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Sa Casa Blanca, abocada a la desaparició

L'execució del projecte d'ampliació de l'aeroport comporta l'expropiació de prop de 100 quarterades

Sa Casa Blanca patirà de bon de veres l'ampliació de l'aeroport de Son Sant Joan, fins al punt de veure's abocada a la desaparició. L'execució d'aquest projecte d'ampliació de l'aeroport, que encara ara està en fase de redacció a Madrid, preveu l'expropiació de prop de 100 quarterades i més d'una trentena de cases d'aquest nucli de població.

A Miquel Alemany li «prendan» Cas Porrerenc, una finca que heretà del seu padrí i on ell havia decidit passar ara la seva jubilació. «M'ho agafen tot, finca i casa, arreu. Abans tot això era prat, hi havia mates i pins, garriga, però el meu padrí ho va fer hort. Un temps fins i tot teníem vaques. Ara havia preparat la finca perquè volia passar-hi la meva jubilació: hi havia plantat quatre arbres fruiters i un poc de vinya perquè, com que tenim aigua per regar a bastament... Però amb això de l'ampliació de Son Sant Joan ja no sé per on he de prendre», explicà Alemany.

Ell és un dels molts testimonis que aquests dies omplen les pàgines dels diaris: uns hi surten perquè perden un tros de terra amb motiu de l'autovia d'Inca a Manacor, altres perquè els expropien la finca per executar el projecte d'autovia d'Inca a sa Pobla; a altres els prenen terra per fer el segon cinturó o la variant de Son Ferriol. Miquel Alemany també en perdrà un altre tros, a l'altra punta de sa Casa Blanca, a causa de la variant que connectarà amb el desdoblament de la carretera a Manacor.

I és que entre variant i ampliació d'aeroport aquesta població està abocada a desaparèixer. I això ho diuen els veïns, ho diu Miquel Alemany i també ho diuen Maria Montserrat i el seu marit, Joan Sans, i María Carmen Galbán i Sílvia Soberats. Tots ells se'n veuen afectats de manera directa.

«Nosaltres fa 35 anys que tenim llogat Cas Dolorós. Ara, amb l'ampliació de l'aeroport ens expropien les cinc finques que tenim arrendades, també un bocinet que compràrem per sembrar-hi quatre tomàtigues en retirar-nos», comentà Joan Sans. I la seva dona, Maria Montserrat, afegí que «primer ens prengueren les vaques, i ens havíem gastat una milionada per fer un sala de munyir. Després, van i diuen que ens prendran la terra. Hem passat allò que no passen Déu i sa mare», assegurà Maria.

Tot seguit passà a comentar que l'altre dia un jove, que s'ha comprat un hort just devora ca seva, els va anar a veure. «Ha demanat un préstec a 35 anys, té dona i dos fills petits i està destrossat. Jo vaig dir a Joan: vés i consola'l, pobre al·lot!».

Preocupats hi estan tant els propietaris com els llogaters. A la família Sans, l'ampliació de l'aeroport els toca per ambdues bandes.

María Carmen Galbán és la llogatera de Can Nicolau, una finca on hi ha un molí i una casa. Ella i el seu marit hi han fet una gran inversió, s'han gastat milions per habilitar el petit casetó a fi de poder-hi residir, i ara veuen que també la casa on viuen i on tenien intenció de viure molts d'anys l'esbucaran amb motiu de l'ampliació de l'aeroport.

«Fa dotze anys que vivim a sa Casa Blanca i nosaltres som sis persones. El llogater no ens diu res. No sabem què podem fer. Ara no sé on podrem anar a viure, tot és tan car que no ens ho podrem permetre. Acabarem anant a viure tots davall el pont», manifestà Sílvia Soberats. Montserrat és del mateix parer: «Sí, tots ens haurem d'anar a viure davall el pont».

La cosa segura és que aquesta gent viu en la incertesa. «Si com a mínim ens facilitassin una entrada per a una casa d'aquestes de protecció oficial», afegí Soberats. Mentrestant, allò que els veïns demanen és que no els facin patir més. «No podem viure així, no hi podem viure més».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris