cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

Cap a una sanitat sense barreres amb els traductors hospitalaris

Els intèrprets de l'equip dominen la majoria d'idiomes europeus

C. ROIG.Palma.
Estar malalt ja suposa de per si prou problemes, però molt més si un no és capaç de comunicar als metges què li fa mal o allò que li hagi passat.

Per fer més bona de dur aquesta dificultat, Son Dureta disposa d'un servei format per quatre intèrprets que s'encarreguen de la comunicació entre els metges i els pacients o els seus familiars. La majoria de gent que necessita aquest servei són pacients anglesos i alemanys, però «de cada vegada vénen més persones de Polònia, romaneses, del Marroc o subsaharianes». Per això entre tots dominen l'anglès, el francès, l'alemany, el suec, l'italià i el neerlandès, però encara hi falten traductors d'àrab, polonès i romanès.

El servei funciona cada dia dematí, però no els festius ni el cap de setmana, que és quan s'estableixen guàrdies. Normalment, es fixen torns de dos o tres en què hi ha una persona encarregada de les plantes i una altra que s'ocupa de les urgències, la maternitat i les consultes externes.

Rosa Martínez és una d'aquestes intèrprets i n'explica moltes curiositats. Un dels casos més habituals és el de pacients que han de rebre tractament per determinades malalties als nostres hospitals.

«La sanitat pública aquí és molt millor que la d'estats com la Gran Bretenya per exemple -explica Martínez- i hi ha molts de pacients que viuen sis mesos aquí i els altres allà, i que aprofiten per fer-se les revisions quan vénen». I és que, segons comenta, hi ha mals que en altres sanitats europees no es tracten a partir de segons quina edat.

Aquesta intèrpret explica que tant ella com les seves companyes Ritva Haase, Gesa Faber i Karine de Beule estan molt satisfetes de la seva feina, tot i que sovint hi trobin casos ben difícils d'explicar.

Una de les situacions més incòmodes que Martínez recorda és el cas d'una turista anglesa que arribà a Son Dureta i a la qual detectaren una metàstasi hepàtica. «La família no s'ho podia creure -recorda la professional: estaven molt sorpresos perquè just abans de venir li havien fet una revisió i li havien dit que podia viatjar tranquil·lament».

El cas de Templeton Douglas és ben diferent. Aquest anglès està passant uns dies de vacacions amb la seva dona a Cala Major, on viuen al seu vaixell mentre esperen els vents favorables per continuar el viatge. Precisament el mal temps ha estat la causa del seu mal: es va dislocar la clavícula per culpa d'un cop de mar que va fer caure un cotxe damunt el vaixell.

Gràcies a l'atenció de Rosa Martínez, Douglas s'ha pogut comunicar de manera còmoda amb els metges, igual que molts d'altres pacients estrangers que passen cada dia per les urgències de Son Dureta o que hi estan ingressats en alguna planta.

Idiomes
Rosa Martínez explica que observen que de cada vegada hi ha més gent que divideix el seu temps de residència entre Mallorca i el seu país. La majoria d'aquesta gent espera per rebre l'atenció mèdica quan ve a l'Illa, sobretot els ciutadans britànics, «que veuen que el seu sistema sanitari ja no atén segons quines malalties», com algunes patologies cardíaques, a partir de certa edat, cosa que en el nostre sistema sanitari no succeeix.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris