nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

Garaikoetxea: «A Aznar no el preocupa tant ETA com la resta dels nacionalismes»

L'exlehendakari diu que la banda és rendible en vots al Partit Popular


Juan Carlos Garaikoetxea va néixer a Pamplona el 1938. En els anys 80, va ser dirigent del Partit Nacionalista Basc (PNB) i fou elegit lehendakari, però les diferències sobre la unitat territorial d'Euskal Herria el forçaren a abandonar el PNB i a ser el cofundador d'Eusko Alkartasuna (EA). El temps que va ser lehendakari, va ser protagonista d'un fracassat procés de pau sorgit arran d'una entrevista amb Felipe González, llavors president. Ara bé, Garaikoetxea recorda que ETA ho va espenyar «amb un atemptat al BBV i en el qual, a més, va matar cinc treballadors». El polític navarrès va tornar a ser un testimoni privilegiat d'un procés de pau el 1998, amb la firma del Pacte d'Estella-Lizarra. Poc després, abans de la ruptura de la treva d'ETA, es retirà de la primera línia política. Aquests dies és a Palma.

-Per què va fallar la treva?
-Em remet a monsenyor Uriarte, que hi va fer de mediador i va dir que havia fallat per la intransigència d'uns i per l'immobilisme dels altres, referint-se a ETA i al Govern espanyol. Crec que va fallar perquè ETA avaluà el curs dels esdeviniments amb els seus criteris de sempre, pensant que la resta claudicàvem. D'altra banda, no va anar bé perquè al Govern d'Aznar l'espantava més una unitat del nacionalisme majoritària, no dividida per la violència, que la persistència d'aquesta.

-Pensau que la violència i ETA beneficien el PP?
-En termes polítics, sense cap dubte. És la gran mina de vots que té el PP i per la qual el PSOE es veu obligat a competir. Amb aquesta fermesa el Govern vol eclipsar altres fracassos, com ePrestige, la inseguretat ciutadana o el bel·licisme. Quan aquests problemes afecten el Govern arriba una il·legalització de partits, una reforma del Codi Penal o el tancament d'un diari suposadament connivent amb ETA -referint-se al tancament d'Egunkaria-, i amb això distreu l'atenció. Això li pot dificultar l'obtenció de vots al Euskadi, però d'Euskadi cap al sud li pot fer guanyar vots.

-Llavors, qui responsabilitzau de les morts?
-La responsabilitat d'una estratègia vulneradora dels drets humans, la violència, és d'ETA i els nacionalistes ho hem deixat clar sempre. Una altra cosa és que, en termes polítics, a qui ETA faci més mal que a ningú sigui al nacionalisme democràtic i proporcioni vots, així, als partits estatals.

-Fa 25 anys no pareixia tan difícil, la pau?
-Fa 25 anys teníem l'esperança que tot es resolgués. El pas del temps i el salt qualitatiu d'ETA, començant a atemptar contra les persones per la seva adscripició política, farten la gent.

-Pensau que aquesta situació ha afavorit la presentació del pla Ibarretxe?
-Em congratul que el PNB, que fa uns anys va trencar un Govern amb EA perquè teníem tesis sobiranistes, les acabi assumint. Així mateix, estam contents que un sector de Batasuna, Aralar, comenci a dir el que dèiem fa anys: sí a la reivindicació pacífica i a la voluntat dels navarresos.

-Què pensau que succeirà amb el vot de Batasuna en les eleccions?
-Quan es produí la il·legalització, vaig pronosticar que difícilment es pot impedir que agrupacions electorals que són fórmules impossibles d'identificar amb cap partit anterior no existeixin. Per cert, l'antiga Batasuna se sent molt estimulada per aquesta cadena de despropòsits, que fa que els sectors dissidents tornin a les posicions d'abans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris