nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Dues dècades d'Autonomia

En vint anys s'ha reformat l'Estatut i s'han assolit més competències

Ara fa vint anys les Illes Balears encara no eren Comunitat Autònoma, no tenien bandera ni el català era una llengua reconeguda. Dues dècades han passat des que les Corts espanyoles aprovaren l'Estatut d'Autonomia que dotava d'autogovern l'arxipèlag. La llei orgànica va costar de pair i es va mantenir «útil» durant els vuitanta, en els noranta es va modificar i ara es vol tornar a revisar. El 22 de febrer de 1983 les Corts aprovaven l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que el primer de març es publicaria al BOE perquè entràs en vigor. El procés per assolir l'autogovern havia començat anys enrere. El 30 de juliol 1977 es constituïa l'Assemblea de parlamentaris i mesos més tard, el 29 d'octubre, Mallorca sortia al carrer per reclamar l'Estatut en una manifestació històrica. No serà fins el juliol de 1978 quan es constitueixi el primer govern de les Illes, el Consell General Interinsular presidit per Jeroni Albertí. La creació dels consells i la desaparició de les diputacions, el desembre de 1979, marca la recta final del període preautonòmic.

La difícil gestació de l'Estatut s'inicia formalment el 1981. Foren elements polèmics la bandera, la denominació de la llengua, la relació dels consells amb la Comunitat i el sistema electoral. Després dels primers compromisos de base, una comissió mixta de partits "la Comissió dels Onze" n'elaborà l'avantprojecte que permeté signar els «acords autonòmcis», el 31 de juliol de 1981. PSOE i UCD portaren el pes de la negociació que permeté Balears accedir a l'autonomia per la via lenta i amb un sostre competencial baix. Amb l'aprovació de l'Estatut i després de més de 200 anys, es tornaven a instaurar a les Balears institucions amb una capacitat de decisió que excedia la simple gestió administrativa; eren institucions d'autogovern i, a més, es reconeixia el català com a llengua pròpia. Tot i que les Illes celebraren eleccions, tenien Parlament i president propi d'un govern que gestionava competències pròpies, el procés no va satisfer les aspiracions de totes les forces democràtiques, sobretot dels nacionalistes que consideraven que s'havia quedat en poca cosa. L'autonomia a Balears no es configurava per la tradició històrica i nacionalista, com a Catalunya i al País Basc.

En els anys 90 la polèmica per la reforma de l'Estatut marca, en part, l'activitat política. Durant el govern del popular Gabriel Cañellas, el Parlament aprova el març de 1991 una reforma de l'Estatut que quasi equipara les Illes Balears a les nacionalistats històriques. La Comunitat amplia de manera substancial les seves competències, pot crear una policia autonòmica i regir-se fiscalment per la fórmula del concert econòmic. Però la proposició de Llei orgànica de reforma de l'Estatut serà rebutjada per les Corts el setembre de 1995. El PP i el PSOE han signat, per tot l'Estat espanyol, el Pacte Autonòmic. Segons aquest, les autonomies de l'article 143 només poden reformar els seus estatuts per assumir 32 competències i no es podien equiparar a les «comunitats històriques».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris