algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Els escuts humans illencs preparen el viatge a Bagdad

«Val la pena arriscar-se pel poble iraquià»

La setmana vinent està previst que arribaran a Bagdad dos mallorquins i un menorquí per fer d'escuts humans i protegir amb la seva presència la població iraquiana. Els tres voluntaris, que s'han donat a conèixer amb els pseudònims «Toubkal» (37 anys) i «Quidon» (38 anys), per als mallorquins, i «Perico» (45 anys), per al menorquí, -volen quedar sota l'anonimat-, coincideixen a afirmar que val la penar anar-hi.

Toubkal argumenta que «imagina't que la presència d'escuts humans aconseguís evitar el bombardeig d'una escola o d'un hospital... Sincerament, dubt que es pugui aturar una guerra que fa molt de temps que està decidida des de luxosos despatxos. Jo em donaria per 'satisfet' si la meva presència allà ajudàs que els innocents morts fossin els mínims». Al respecte de si val la pena arriscar-se, Perico afegeix que «arriscant un, se'n poden salvar més de dos. Clar que ho paga la pena». Quidon afegeix que «rotundament ho paga la pena, però voldria no haver d'arriscar-me. Hi anam per evitar el bombardeig».

Sobre el motiu que els ha duit a prendre la decisió, «Toubkal» explica que «tenc por d'anar a Bagdad, però en tenc més de mirar-me al mirall i pensar que, novament, he estat testimoni d'una massacre i no he mogut ni un dit per evitar-la». Perico diu que els motius que l'han dut a prendre la decisió són «indignació, ganes de fer alguna cosa positiva i por a perdre l'esperança pels altres i en mi». Sobre el moment de la decisió, Toubkal recorda que va, en veure imatges «de la primera caravana, amb l'eslogan 'no en el nostre nom' i vaig sentir una gran admiració per aquella gent.

Pocs dies després, parlant amb un amic vaig veure clar que això era el que realment volia -i podia- i havia de fer. D'això no fa ni una setmana». Perico recorda que «primer em vaig indignar amb la política dels Estats Units, fa molt de temps, amb el tema de les penes de mort, després amb la seva prepotència criminal i ara amb l'agressió a l'Iraq. Després, vaig trobar informació sobre el moviment a internet. M'ho vaig pensar dues setmanes i ho vaig decidir».

Quidon ho va decidir, per la seva part, «quan vaig saber que existia la possibilitat de fer-ho amb altres persones». Sobre el temps que hi seran a l'Iraq, Toubkal no ho sap, Perico diu que «d'un a tres mesos» i Quidon que «no tenc billet de retorn i tornarem quan s'acabin els doblers».

Pel cap els passen moltes coses, quan pensen en la possibilitat que siguin bombardejats. Perico diu que «més indignació, s'hi cap» i Quidon que «de tot». Sobre el rerefons de la guerra tots assenyalen interessos egoistes dels agressors. Perico diu que «la set de venjança» i Toubkal que prefereix prescindir del botí petrolífer i econòmic perquè «m'estim més que aquell al·lot iraquià arribi viu a l'escola». Sobre la reacció de les seves famílies, Perico confessa que «mon pare vol venir, ma filla opina que no tenc dret a arriscar la meva vida, que també li pertany a ella un poc. Potser tengui raó. Ma mare no ho sap».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris