algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Cynthia McKinney critica el paper de l'ONU en el genocidi ruandès

La excongressista afroamericana fou convidada pel Club Ultima Hora

JOAQUIM TORRES. Palma.
L'excongressista nord-americana Cynthia Mckinney va criticar amb duresa l'actuació de Nacions Unides i de l'administració del seu país en el conflicte que encara es viu als Grans Llacs i va acusar l'actual secretari general de l'ONU, Kofi Annan, de mantenir un actitud còmplice en el genocidi. Davant més de 150 persones, Mackinney oferí ahir una conferència a la Banca March, convidada pel Club Ultima Hora.

La primera excongressista afroamericana dels Estats Units promou un procés internacional contra els responsables dels pressumptes «crims contra la humanitat» comesos a la zona centre-africana dels Grans Llacs. Aquesta investigació es basa en un informe intern de l'ONU, en què es qüestiona l'actual secretari general, Koffi Annan, i altres responsables per la seva actitud còmplice en el genocidi. Un dels motors d'aquest procés és la Fundació s'Olivar, presidida per Joan Carrero, qui ahir presentà McKinney.

L'excongressista va enmarcar el conflicte dels Grans Llacs en una operació de l'administració americana i de les grans multinacionals per controlar la «joia de la corona» africana, rica en or, diamants, cobalt, urani o petroli. Una operació que es va iniciar a principis dels 90 desencadenant una lluita entre les ètnies hutu i tutsi, amb implicacions en els governs d'Uganda, Ruanda, Burundi i la República Democràtica del Congo, que ha causat set milions de víctimes innocents.

Mckinney va aprofitar l'acte per aplaudir la capacitat de mobilització de la societat espanyola contra la guerra de l'Iraq i va demanar que aquesta oposició també es faci extensiva al conflicte dels Grans Llacs. També va destacar el precedent que representa en la recerca de la justícia internacional la causa oberta pel magistrat Baltasar Garzón contra el dictador xilè Augusto Pinochet.

La conferenciant va deixar clara la seva oposició a una possible guerra a l'Iraq i va criticar el paper de l'administració americana i la feblesa de l'ONU. «M'agradaria veure una ONU forta», va afirmar després de reconèixer que l'organisme ha comès errades importants, «però no podem abandonar-la, perquè és l'únic espai on el món es pot unir».

L'acte fou presentat pel president-editor del Grup Serra, Pere A. Serra, qui destacà de la conferenciant que se l'ha considerat la successora del líder afroamericà, Martin Luther King. Va ser el president de la Fundació s'Olivar, Juan Carrero, qui aprofundí en la tasca de l'excongressista en favor de la pau. Van assistir-hi el vicepresident del Govern, Pere Sampol, qui s'havia reunit amb l'excongressista hores abans, la presidenta del Consell Insular de Mallorca, Maria Antònia Munar, o el president del Parlament balear, Maximilià Morales. Hi eren els directors d'Ultima Hora, Pere Comas, i el de Diari de Balears, Miquel Serra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris