nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Les Balears lideren l'increment de funcionaris i superen els 42.000

Les plantilles de servidors públics han crescut un 55% entre el 1996 i el 2002


Les comunitats insulars, Balears i Canàries, lideren l'increment de funcionaris, segons es desprèn de les dades del darrer Butlletí Estadístic editat pel Ministeri d'Administracions Públiques (MAP). D'aquesta manera, si entre el 1996 i el 2002 l'augment de la plantilla pública s'ha situat en el 30'60% de mitjana estatal, a les Balears ha crescut un 55'10% en el mateix termini, mentre que a les Canàries el percentatge és del 43'50%.

Per sobre dels dos arxipèlags, se situen les ciutats autònomes de Ceuta i de Melilla, on l'increment dels treballadors públics ha estat espectacular, arribant al 149% i al 135%, respectivament.

Les Balears tenien, el juliol de l'any passat, 42.428 funcionaris, 15.085 més que durant el mateix mes del 1996. D'aquests, la major part (19.217) feien feina a l'Administració autonòmica; 11.185 prestaven els seus serveis en ajuntaments i en consells insulars; 10.855 depenien de l'Administració General de l'Estat i 1.171 estan a la Universitat.

D'aquests 10.855 funcionaris que treballen per al Govern central, 3.078 estan a les delegacions ministerials; 467 són personal laboral de Defensa i 1.750 són militars. El Ministeri de Sanitat hi té una presència simbòlica de 22 persones i 1.630 estan als ens públics.

La Comunitat Autònoma ha vist augmentar el nombre dels seus treballadors públics a mesura que ha anat assumint noves competències, sobretot educació i sanitat, àrees que funcionen amb unes plantilles de personal molt elevades. En el termini analitzat pel MAP, el creixement dels funcionaris (15.085) es correspon amb les xifres de personal dedicat a l'ensenyament i a l'assistència sanitària.

El Govern va rebre l'educació amb una plantilla de 9.752 treballadors de la docència no universitària, i la sanitat, que gestiona des de començament d'any, ha significat incloure 5.533 nous empleats més en el catàleg de personal de la Comunitat Autònoma. A les diferents conselleries del Govern balear treballaven 3.932 persones.

A diferència d'altres autonomies, les Balears no disposen de les competències de les Forces de Seguretat i de Justícia, si bé ja han començat les converses per traspassar-ne els òrgans jurisdiccionals a les Balears, una transferència que el Govern central vol que estigui enllestida abans del 2004, quan finalitza la seva legislatura. Gestionar la Justícia es traduirà en un altre augment de plantilla amb devers 1.200 persones.

Respecte de tot l'Estat, les comunitats autònomes aglutinen gairebé la meitat de treballadors públics, el 48'2%, cosa que representa 1.101.999 funcionaris del total de 2.284.452 que s'havien comptabilitzat el juliol del 2002. Depenien de l'Administració local 533.274 persones i la majoria (465.574) es trobaven incloses en les plantilles dels ajuntaments, mentre que 67.700 més estaven adscrites a consells insulars, a diputacions i a sales.

Per la seva banda, el Govern central conserva encara 556.181 funcionaris, dels quals 238.090 pertanyen a l'Administració general de l'Estat; 115.090 són de les Forces de Seguretat -policies i guàrdies civils; 27.520 estan a Justícia i 56.690 fan feina a les entitats i als organismes públics amb un règim específic.

Per comunitats autònomes, Andalusia (421.597) és la que disposa de més funcionaris, seguida de Madrid (378.416), Catalunya (232.793), Comunitat Valenciana (198.061), Castella i Lleó (163.565), Galícia (135.461), Castella-la Manxa (109.874) i Euskadi (105.720).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris