bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Els ciutadans de Balears són els que més ingressos aporten a l'Estat

Les arques públiques reberen l'any passat 8.887 euros de cada habitant de les Illes

61016

Sanitat i serveis socials compensen el desequilibri de la renda de les regions.

Els ciutadans de les Balears són els que més ingressos aporten a l'Estat i els quarts que menys doblers reben en despesa pública, segons un estudi realitzat per la Fundació de les Caixes d'Estalvi Confederades (Funcas). L'índex que mesura la relació entre ingressos per habitant i despesa pública (que de mitjana estatal pren la base de 100) atorga a les Balears una aportació del 145'67 a l'erari públic, mentre que les despeses suposen un 90'56. La diferència, 55'11 punts, és una contribució neta a la solidaritat regional, que encapçalen les Balears, Madrid i Catalunya, per aquest ordre.

Segons l'estudi de Funcas, des del 1995 l'índex per habitant i despesa pública ha davallat onze punts, ja que ha passat del 101'88, xifra que a penes superava la mitjana estatal, al 90'56 de l'any passat, més d'onze punts per sota. Paral·lelament, els ingressos en la seqüència temporal analitzada per Funcas no han deixat de créixer. Així, cada illenc aportava 6.309'7 euros a les arques públiques el 1995, xifra que l'any passat se situà en 8.887'7. Les comunitats els habitants de les quals superaren els 8.000 euros foren Madrid, i algunes ciutats de Catalunya, com ara Barcelona; i d'Euskadi, com Àlaba.

Per contra, les despeses públiques realitzades a les Balears des del 1995 amb prou feines han crescut 500 euros per habitant. Així, dels 4.371'7 euros que s'invertien el 1995, l'any passat arribaren als 4.943'1. Les comunitats netament receptores de la solidaritat regional són en primer lloc Ceuta i Melilla, que superen els 10.000 euros per habitant, seguides de Castella-Lleó. Algunes ciutats d'aquesta comunitat traspassaren els 8.000 euros, com és el cas de Valladolid. Contràriament al que sempre s'ha pensat, Andalusia no és la regió més afavorida per les transferències públiques, ja que la superen sis autonomies a més de les ciutats de Ceuta i Melilla. En aquest grup es troben Extremadura, Canàries, Castella-la Manxa, Castella-Lleó i Astúries.

Funcas destaca que l'actuació del sector públic mostra un gran equilibri entre les comunitats més desenvolupades (Madrid, Catalunya, Balears, Navarra i Euskadi) i les que menys ho estan (Extremadura, Andalusia, Ceuta, Castella-la Manxa i Múrcia). La inversió per habitant a les autonomies més avançades tendeix a ser equilibrada enfront de l'índex de renda regional. En aquest sentit, ressalten de manera positiva Navarra i Madrid, mentre que és més baixa la inversió total a Catalunya, Euskadi i les Balears.

Funcas ressalta la paradoxa que el nivell de vida de les regions no sigui tan desigual com reflecteixen les dades del PIB per habitant. L'estudi posa com a exemple la diferència de 52 punts en l'índex de producció per habitant entre Madrid i Andalusia, que es redueix a 36 punts quan s'introdueixen els mecanismes correctors que inclouen les transferències públiques d'ensenyament, sanitat i serveis socials.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris