algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

Creu Roja serveix menjar a domicili a gent major tot l'any

Unes tres-centes persones encomanen aquest servei diàriament


Majors de 65 anys o persones d'edat inferior però que veuen limitada la seva mobilitat. Aquests són, bàsicament, els usuaris d'un servei mitjançant el qual la Creu Roja reparteix menjar a domicili. Per saber com funciona, Diari de Balears ha seguit el procés de distribució passa a passa.

Són les quatre de la matinada d'un dia feiner qualsevol. Una vintena de persones comencen a fer feina en una empresa de Mercapalma encarregada de servir menjars. Avui cuinaran per a tres menjadors escolars i per a la Creu Roja, com cada dia.

Un cop preparat el menjar els cuiners formen una cadena i el col·loquen dins uns tàpers de dos pisos, a dalt el primer plat i a sota, el segon. Són les vuit i mitja. Una hora més tard, arriben quatre furgonetes especialment habilitades per transportar aquests productes. En cada una d'elles hi va un conductor i un acompanyant. L'empresa d'hosteleria i servici «Eurest» ja té preparats en diferents carros els tàpers per a cada furgoneta.

Un al·lot s'encarrega de transportar-los i na Montse Guirau és l'encarregada de supervisar que no falti res. A ella li arriba un fax cada dia amb la comanda de la Creu Roja. Sap exactament quants menjars serviran («avui servirem 319 menjars», diu) i quin tipus de menú, perquè n'hi ha tres: per a diabètics, de règim i amb turmics. Cada persona sol·licita a la Creu Roja quin menú li convé i aquesta ho fa saber a l'empresa. També encomanen sopars, però no tots, una minoria. Guillem Caballero, cap de sector d'Eurest, explica que van començar a treballar per a la Creu Roja fa quasi un any.

Els treballadors estan prop de vint-i-cinc minuts apilant tàpers, i col·locant perfectament les bosses amb la fruita i el pà. Entre rialles comenten anècdotes del dia anterior. Un d'ells, en Fèlix, conductor de la ruta cinc, ens fa una senyal per explicar-nos el recorregut del dia. Mentre la seva companya Darsi acaba de col·locar els últims menjars, ens comenta que la primera parada de la ruta és a Establiments.

Hem arribat. Són les deu i deu. Surten els dos ocupants de la furgoneta amb el tàper i la bossa del postre. Anam a una caseta. Un ca ens aborda i un home, que està fent feina en un hortet del costat s'apressa a sortir a saludar-nos. Duu una bata llarga i sabatilles, i ens comenta que el menjar és per a la seva dona. Li fa un crit. Del fons de la casa s'apropa una senyora major caminant molt a poc a poc, té 83 anys i ja en fa tres que li porten el dinar a casa.

Ens explica que va caure fa un temps i que des d'aleshores que no té el cap a lloc del tot, que no es val per si mateixa. Mentre, el ca, en Tom, ella li diu «Tomet», juga amb una moixa que tenen. La senyora n'està molt contenta del servei de Creu Roja però comenta que «hi ha una cosa que no m'agrada gens: el kiwi». Li porten el dinar de dilluns a divendres perquè els caps de setmana ella i el seu home van a menjar a la residència, «és més bo però també més car».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris