algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

«Les condicions dels voluntaris que fan net Galícia són infrahumanes»

Silvia Baz, una gallega arrelada a Palma, acaba de tornar de les costes

Silvia Baz González, una jove gallega militant de la CNT que d'ençà del 2000 viu a Mallorca, fa deu dies va partir cap a la seva terra natal per participar en les tasques de neteja de la costa danyada pel fuel dePrestige. Acabada d'arribar, ens ha contat la seva experiència.

-Com se us va acudir anar-hi?
-Els meus pares, que viuen a A Guarda, frontera amb Portugal, em pagaren el viatge i, com que hi tenia casa, vaig decidir anar-hi. Deien que la taca no arribaria a A Guarda ni a Portugal i ja és. Jo vaig anar a fer net a Santa Maria de Oia, on hi ha la Pescanova, devora Baiona. Hi arribàrem a les 9.30 hores i ens digueren que anàssim a Baiona a cercar les màscares, però no teníem cotxe i, tot i que el batle sí que en tenia, haguérem d'esperar més de cinc hores perquè ens donassin els equips. La falta de mitjans era tal, que un camió va haver de llançar sobre l'herba la meitat del fuel que duia perquè no podia posar-se en marxa amb la càrrega. Això és frustrant, després d'estar tot l'horabaixa fent feina.

-Quin tipus d'equips us varen donar?
-Tenc dos amics que varen estar fatal a causa de la toxicitat, ja que les màscares eren d'aquestes que fan servir els dentistes, de paper. A mi mateixa em va produir febre a la boca (encara en té seqüeles als llavis). Els uniformes es rompien fàcilment i totes les botes eren del número 40, malgrat que hi havia gent amb els peus petits. És una feina molt fotuda. Les pales se t'enfonsen dins el fuel. A més, no hi havia gaire responsables. Un coordinador hi passava cada dematí, hi era cinc minuts i se n'anava. No et donaven menjar calent, just entrepans i sucs. Era la gent del poble que et feia menjar calent, perquè volen que els voluntaris es quedin.

-Vàreu denunciar els fets?
-Sí, però els mitjans de comunicació són una pena a Galícia. La TVG, fatal, i la TVE no informava de la realitat. A part d'això, feien callar la gent perquè no parlàs.

-Fins on van arribar els efectes tòxics?
-La gent es marejava per les intoxicacions. La pudor era terrible. Jo em vaig llevar la màscara un segon i era tota plena de mocs. Les màscares tenien dos filtres i als deu minuts ja estaven tots negres, però només ens donaven una màscara per dia. Un amic meu biòleg es va oferir per cuinar perquè deia que fer net era jugar-s'hi el tipus. A més, vuit hores no s'aguanta.

-Si haguéssiu de qualificar les condicions amb un adjectiu, quin triaríeu?
-Infrahumanes, total. No s'hi pot fer feina. És molt seriós. La gent hi anava i no li donaven menjar calent, dormien als poliesportius sense calefacció i en un sac de dormir... Clar, la gent és solidària, però van i es troben amb això i no hi tornen.

-Quina creis que és la solució i l'arrel del problema?
-No és un problema que hem d'arreglar nosaltres, els gallecs. Parlam d'Espanya, un país suposadament desenvolupat i que ha d'estar preparat per quan passi. A més, s'hauria pogut evitar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris