nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

Els dos mallorquins tancats a una presó d'Ecuador poden ser alliberats en breu

Els joves, detinguts per possesió de drogues, han viscut un vertader infern a Guayaquil

J.JIMÉNEZ.palma.
«L'Exprés de Mitjanit podria ser una pel·lícula de Walt Disney comparat amb el que passa a la presó de Guayaquil». L'opinió d'un espanyol pres en aquesta penitencieria segur que pot ser ratificada per Maria Antònia i Manolo, la parella de mallorquins que fa gairebé un any va ser interceptada a l'aeroport internacional Simón Bolívar amb una partida de cocaïna. «Ens havien dit que se n'anaven a Lluc» -comenta entre l'amargor i la ironia el germà del pres palmesà- «i ja veus, de sobte ens vam assabentar que eren presos a Equador, molt lluny de Lluc».

El 19 de desembre passat la veïna de Son Gotleu i el seu nuvi, que residia a Es Rafal, van despertar bruscament del seu somni: havien intentat fer diners fàcils i havien anat a parar amb els seus ossos a una presó lúgubre a Guayaquil, on la vida pot tenir un preu insignificant. Aquell dia la policia de l'aeroport els va interceptar amb 1,6 quilograms de cocaïna a la maleta d'ell i 60 grams introduïts al cos d'ella. «Creiem que necessitaven un milió de pessetes per pagar l'entrada del pis de l'Ibavi que el febrer li lliuraven a María Antonia i van decidir jugar-se-la», explica l'advocat Julián Montada, que al costat de Jaime Gelabert defensen a Manolo.

El lletrat, que treballa frenèticament per aconseguir la llibertat del seu client, ha hagut de fer davant tot tipus de pagaments per salvaguardar la integritat del mallorquí. I és que tota precaució és poca en una gàbia com Guayaquil: «Li vam comprar una cel·la individual perquè poguès tancar-se a la nit, li enviam diners cada mes perquè mengi dignament i begui aigua embotellada i encara així no podem protegir-lo del tot».

Julián es refereix a l'apunyalament que va sofrir fa algunes setmanes Manolo i també a les pallisses que ha rebut per part d'altres presos. Els seus problemes amb els 'caps' convictes van començar quan va refugiar a la seva cel·la un altre espanyol que fugia d'una banda de la presó. Havia contret un deute per comprar droga i en no poder pagar-la la seva única esperança era amagar-se amb Manolo. El palmesà l'acollí, però pagà a les seves pròpies carns la «gosadia» ja que el seu company va morir i ell hagué de saldar el deute.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris