algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Balears creixerà enguany al nivell de l'Estat però amb preus més alts

Preocupació en el Govern Antich per la inflació, que se situarà en el 3'3 per cent

El Govern balear ha fixat les previsions de creixement del Producte Interior Brut (PIB) per enguany en el 2'4%, les mateixes que el Ministeri d'Economia ha establert per al conjunt de l'Estat, segons informà ahir el conseller d'Hisenda, Joan Mesquida. La inflació, pero, serà del 3%, molt per sobre de la mitjana estatal, que serà del 2%. Aquest «suau descens», segons Mesquida, confirma la desacceleració que ja s'inicià el 2001, però se situa per sobre de les previsions del Regne Unit (1'7%), Alemanya (0'8%) i els països de la zona euro (1'3%).

Així, tots els sectors econòmics illencs tindran una dinàmica superior a la resta d'economies europees. La construcció, amb una previsió de creixement del 4'4%, continua sent el sector de major activitat, malgrat que més moderada que durant el 2001, quan tancà l'any amb un increment del 6'8%. El sector serveis, que suposa quasi el 90% del PIB illenc, minvarà, segons les previsions d'Hisenda, des del 3% de l'any passat al 2'2% d'enguany. La indústria, per la seva part, disminuirà fins al 2'1% (quatre dècimes menys que el 2001, en què se situà en el 2'5%).

Finalment, el sector primari experimentarà un augment fins al 2'6%, després que el 2001 tancàs l'exercici amb el 0'3%. Joan Mesquida explicà aquestes previsions optimistes per a l'agricultura i pesca balear per la superació de les crisis sanitàries en la ramaderia, com així ho mostren la recuperació dels preus i també de la confiança dels consumidors. El conseller d'Hisenda qualificà de «preocupant» el diferencial d'inflació a les Illes en relació a la resta de l'Estat. Les Balears tancaren l'any amb el 3'7%, mentre que la mitjana espanyola fou del 2'9%. El Govern ha fixat la taxa d'inflació per enguany en el 3'3%, més d'un punt per sobre de l'Estat (2%) i molt superior a les previstes per als països de la zona euro (1'7%), Regne Unit (1'9%) i Alemanya (1'3%).

La pujada de preus a les Balears, que és superior en un tram que oscil·la entre l'1'3% i el 2% a la resta de les economies dels clients dels serveis turístics illencs, pot influir en els resultats d'aquesta temporada, malgrat que el seu abast, segons Mesquida, «no genera una unanimitat d'opinions». El conseller d'Hisenda confirmà un descens important per enguany del turisme alemany, ja que la seva situació econòmica i la signatura de convenis que preveuen pujades salarials per sota de la inflació poden influir en la planificació de les seves vacances. No obstant això, Joan Mesquida afirmà que el «component d'oci i els viatges dins l'economia familiar alemanya és de primera necessitat i ja està interioritzat». No ocorre així amb els britànics, que arriben a acords laborals amb les empreses que suposen increments dels sous dos punts per sobre de les seves previsions de creixement.

Mallorca tancà l'any passat amb un augment de la despesa turística del 2'3% (4.367 milions d'euros). Menorca, amb el mateix percentatge, generà 727 milions d'euros per aquest concepte, mentre que a les Pitiüses es produí una davallada del 0'1%, fins a situar-se en els 1.091 milions d'euros. Quant al mercat laboral, les previsions de l'Executiu auguren unes taxes d'atur estables entorn al 5'8%, molt per sota de la mitjana espanyola, que es preveu en el 12'4% i allunyada d'Alemanya i el conjunt de països de la zona euro (8'4%). El Regne Unit, per la seva part, demostra uns índexs més positius que situen l'atur en el 5'3% de la població. Per Illes, durant el 2001 Mallorca tingué una taxa d'atur del 4'8%. A Menorca, el percentatge fou del 5'6% i, a les Pitiüses, el 7'4%.

Turistes i ocupació d'hotels
Durant el 2001 es reduí un 1'7% el nombre de visitants i minvà el 0'6% l'ocupació dels allotjaments vacacionals, malgrat que l'estada mitjana dels turistes es perllongà un 1'2%, fins a situar-se en els 8'3 dies. Quant al mercat intern, els residents consumiren un 1'3% més el 2001 i les previsions per enguany són d'un creixement del 3%. A l'altre extrem se situa la inversió, que el 2001 augmentà un 5'2% i enguany es preveu que es redueixi un 0'4%.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris