algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

El primer illenc potser no fou 'solleric'

Un treball històric qüestiona la teoria que els humans arribaren a les Balears fa 8.000 anys

Un extens article de 52 pàgines publicat fa només uns dies per la revista Endins pot representar una nova i importantíssima aportació a un tema de gran transcendència sobre la nostra història, ja que intenta establir per primera vegada de forma sòlida diferents aspectes sobre el poblament humà inicial de les Balears, un tema controvertit que des de fa temps interessa no sols científics i a intel·lectuals sinó el conjunt de la societat illenca i en el qual Sóller hi ha tingut un cert protagonisme per la famosa cova de Muleta on, suposadament, s'haurien trobat les evidències més antigues de vida humana a les Balears.

L'article és fruit d'una rigorosa tasca de recerca i «depuració» de les dades fins ara disponibles duita a terme per Josep Antoni Alcover i Damià Ramis (científics de l'Imedea, un centre mixt del CSIC i de la Universitat de les Illes Balears) juntament amb Miquel Trias, del Grup Excursionista de Mallorca, i amb l'investigador solleric Jaume Coll Conesa. La principal aportació d'aquest treball "que segurament durà aparellada una discussió no exempta de polèmica", és que en ell "després de revisar-se acuradament i amb una metodologia rigorosa totes les suposades evidències de presència humana a les Balears anteriors a fa 4.000 anys" s'estableix que totes les aproximacions apuntades fins a la data i que parlaven d'una arribada humana a les illes fa uns 8.000 anys o més, estaven realitzades «sobre unes bases molt febles» i són, si més no, qüestionables.

Segons aquest estudi històric, no es pot assegurar «d'una manera sòlida» que hi hagués humans a les Balears abans del 2.300 abans de Crist (fa 4.302 anys). Segons s'exposa a l'article, això no vol dir que la presència d'homes a les nostres Illes (amb els sabuts efectes sobre la fins aleshores intocada natura de l'arxipèlag) no sigui anterior, però en cap cas es pot assegurar «quina és» aquesta antiguitat més enllà d'aquesta data, com s'havia fet des d'altres interpretacions fins ara a l'ús i que fins i tot, segons els autors, solen figurar en llibres de divulgació o de text sobre les Balears. En aquestes interpretacions "discutides i fins i tot clarament rebutjades en aquest treball" s'assegurava que els primers humans havien pogut arribar a Mallorca entre fa 7.000 i més de 9.000 anys, encara que altres treballs situaven aquesta arribada entre fa aproximadament 5.000 i 5.600 anys, en el cas de Mallorca, dates que després de la darrera anàlisi serien del tot innacceptables.

Segons els autors, fins ara, l'element bàsic a partir del qual s'han postulat dates absolutes de la prehistòria de les Balears han estat les datacions basades en el mètode del Carboni 14, especialment les fetes a les darreries dels anys 60 per William Waldren i altres col·laboradors sobre restes humanes de la cova de Muleta, a Sóller. Asseguren que la mostra humana suposadament més antiga no va ser documentada i únicament se sap que contenia uns 500 grams d'ossos. Una nova datació realitzada recentment sobre una de les restes humanes de Muleta ha donat un resultat uns 3.000 anys més recent que la primera. En altres casos les datacions es feren sobre restes de fusta carbonitzada d'altres jaciments. En aquest cas es dubta també de la seva validesa, ja que es varen fer sobre restes vegetals de foganyes sense tenir en compte que aquests focs s'havien pogut fer amb llenyes molt més antigues recollides com un recurs abundant a una illa fins al moment deshabitada.

S'ha de dir que els mètodes que s'empraren per fer aquestes proves s'havien desenvolupat durant els anys 50 i per tant existia encara poca experiència en el seu ús. També s'ha de dir que ja l'any 1971 l'arqueòleg solleric d'adopció Bartomeu Ensenyat, havia criticat la metodologia emprada a Muleta i advertit que les conclusions que se n'havien extret podrien ser finalment inutilitzables. Però el treball, que també serà publicat en anglès a una revista científica internacional, no basa les seves conclusions en la revisió de les «proves» de Muleta, sinó que analitza les de 17 jaciments per, tal com resa el seu títol, posar «les bases per al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors humans i la naturalesa de les Balears».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris