cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Menys del 5% dels nous balears tenen el català com a idioma matern

El 94% són immigrants i dels qui neixen aquí, molts són fills de castellanoparlants

40202

Les institucions fan esforços per ensenyar català als immigrants adults.

Menys del 5 per cent dels nous ciutadans de les Illes Balears tenen el català com a llengua materna o familiar. Així es confirma combinant les darreres dades d'immigració del catedràtic de geografia humana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Pere A. Salvà, i un càlcul aproximat del nombre màxim de nou nats que es crien en un entorn familiar on es parla el català.

Segons les xifres del catedràtic Salvà, el 94'18 per cent del creixement de població produït entre els anys 1996 i el 2001 es deu a la immigració, que tan sols en una quasi insignificant proporció té el català com a llengua materna (catalans, valencians i emigrants balears retornats). Així les coses, tan sols un 5'82 per cent del creixement de població es deu al balanç positiu entre naixements i defuncions.

Si tan sols un 5'82 per cent del creixement de la població es deu als residents a les Balears abans del 1996, menys del 5% dels nous ciutadans de les Illes tenen el català com a llengua materna o familiar. El president de l'Obra Cultural Balear va donar per bo aquest càlcul, i va respondre amb un «evidentment» la pregunta de si l'aproximació era realista.

En xifres absolutes, la situació seria que entre el 1996 i el 2001 han arribat 101.671 immigrants de l'Estat i de la resta del món, i el balanç positiu entre naixements i defuncions de la població que ja estava arrelada a les Balears ha estat de 6.289 persones. D'aquestes, menys de 6.000 tindrien el català com a llengua familiar.

Aquesta onada immigratòria, conseqüentment, podria haver fet caure d'una manera considerable el percentatge de persones que saben parlar català, tot i que el nombre pot haver augmentat gràcies al creixement natural de la població i a la integració dels immigrants menors a les escoles. Així les coses, segons un estudi de la Conselleria d'Educació i Cultura, el 1998 el 72% de la població de les Balears (unes 573.468 persones si ens basam en les xifres de l'INE) sabia parlar el català.

Des d'aleshores fins a l'1 de gener del 2001 (data a la qual corresponen les darreres xifres oficials de població), la població ha crescut en 82.144 habitants. D'aquest increment, basant-nos en els càlculs de Pere A. Salvà, aproximadament un 5'82 per cent es deu al balanç positiu de naixements i defuncions. Això significa que el creixement de la població arrelada a les Balears ha estat de 4.780 habitants. Per tant, la xifra de ciutadans que saben parlar el català s'ha pogut aproximar als 580.000, creixent en termes absoluts, però perdent pes davant l'increment de la població fins als 878.627 ciutadans.

Així les coses, els 580.000 ciutadans amb coneixements de català, després de l'onada immigratòria, tan sols representarien un 66 per cent de la població, un 6 per cent menys que el 1998. En tot cas, sempre seria inferior al 70 per cent i s'ha de subratllar que no tots els qui saben parlar el català, el parlen habitualment o com a llengua primera.

El cens del 2002, molt esperat

El cens que està realitzant l'INE és esperat amb impaciència des dels cercles lingüístics. El cens inclou la pregunta sobre el grau del coneixement del català i donarà, a la fi, unes xifres aproximades a la realitat sobre la situació de la llengua pròpia després de la darrera onada immigratòria que han rebut les Balears. A més, aquesta vegada l'INE no diferencia entre català i mallorquí en els qüestionaris, al contrari que va fer l'any 1991, en què els distingia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris