algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Esllavissades: un perill constant a la Serra

Una completa tesi doctoral analitza per primera vegada els moviments de roques i terres als costers

El risc geològic o, el que és el mateix, les probabilitats que ocorreixin en un determinat indret fenòmens relacionats amb la terra de suficient magnitud com per representar un perill per a les persones i bens no sol ser contemplat per la majoria de la població com una possibilitat més o menys immediata. Més bé, la majoria de la gent té tendència a relacionar aquests fets amb cataclismes que normalment tenen lloc a terres llunyanes (moltes vegades lligats a terratrèmols o volcans).

Però la Serra de Tramuntana no està ni molt menys a cobri d'aquests episodis. Ben al contrari. Una recent tesi doctoral elaborada per la geòloga Rosa Mª Mateos, directora a Balears de l'Instituto Geominero de España, conté un exhaustiu estudi dels riscs d'aquest tipus que hi ha a la Serra, especialment els relacionats amb el que ha denominat «moviments de coster», dels quals la zona de Sóller, com es veurà, n'és especialment afectada.

L'estudi ha analitzat per primera vegada, juntament amb altres dues zones de la Serra, una superfície de 160 quilòmetres quadrats corresponents a la Vall de Sóller i Fornalutx i part d'Escorca. Després d'analitzar tots els factors que condicionen la inestabilitat del terreny, s'han elaborat un conjunt de mapes que, tot plegat, donen una idea molt clara del risc.

Mateos ha agrupat els sòls en cinc categories que van des de sòls blans o molt blans fins als formats per roques dures o molt dures. Evidentment, on afloren els terrenys més blans és on hi ha més perill d'aquests moviments. De tot això s'ha deduït que a la Serra es produeixen tres tipus de moviments de coster amb alguns exemples que, segons Mateos, «són de llibre».

El primer tipus seria la caiguda de grans blocs de roca per gravetat. Aquest risc és especialment freqüent i especialment perillós a zones on s'han construït carreteres i en són especialment afectades les carreteres de la Serra. El segon tipus són les «esllavissades en sòls». Aquests són relativament freqüents i, a la Vall de Sóller hi ha exemples relativament recents com el de l'esllavissada dels Marroigs, ocorreguda l'any 1924 i que va ser de grans proporcions.

Però sens dubte el tercer grup és el més espectacular i, de succeir altre cop, podria tenir dimensions èpiques. Es tracta del que la científica denomina «esllavissades rotacionals en roca» de les quals "afortunadament" no se n'ha pogut constatar cap en temps històrics però si en temps geològics molt recents. Segons Mateos són d'enorme dimensió amb la mobilització de molts milions de metres cúbics de roca arribant en algun cas a la mobilització d'un quilòmetre cúbic "quasi una muntanya sencera".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris