nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Els jutjats de Palma tramitaren 82.300 assumptes penals durant l'any 2001

El 50% de les 16.000 faltes foren per conduir sense l'assegurança obligatòria

Cadascun dels deu jutjats d'instrucció de Palma tramità l'any passat una mitjana de 8.230 assumptes penals, fet que suposa una xifra global de 82.300 causes, una quantitat similar al 2000, segons informà ahir el jutge degà, Pere Barceló. Aquests 82.300 assumptes es desglosen en 64.700 delictes, 16.000 faltes i 1.600 procediments abreujats. Barceló destacà l'augment de les causes derivades de conduir sense assegurança, que suposen el 50% de les faltes, aproximadament unes 8.000, i que obliguen a incoar el procediment, celebrar un judici i dictar una sentència, a més d'implicar també la participació del fiscal. El tractament penal de la conducció sense assegurança s'establí amb l'aprovació del nou Codi Penal, ja que fins a la data tan sols era una falta administrativa que suposava la imposició de multes per part dels diferents cossos amb competències en trànsit.

Fonts jurídiques assenyalaren també que les forces de seguretat acostumen a passar els casos de cop, una vegada han acumulat una determinada quantitat. Així, un dels jutjats de guàrdia de Palma rebé de cop fa pocs dies 40 denúncies d'aquest tipus lliurades per la Guàrdia Civil. Les xifres de l'activitat dels jutjats d'instrucció de Palma figuren dins la Memòria Judicial del 2001, que ahir fou aprovada per la Comissió de Govern en la reunió que encapçalà el president del Tribunal Superior de Justícia, Àngel Reigosa. Aquest tràmit és previ a la seva remissió al Consell General del Poder Judicial. Barceló afirmà que les xifres d'assumptes penals s'han estabilitzat durant el període de bonança econòmica, però augurà un col·lapse encara major del que ja pateix la justícia illenca una vegada l'economia comenci a donar símptomes de recessió.

Entre les causes que expliquen any rere any aquesta entrada massiva de causes figuren l'ús abusiu que fan els ciutadans de la justícia, ja que es presenten litigis per qualsevol conflicte, en molts casos entre veïns. A més d'aquesta circumstància, el turisme i l'augment de la immigració també tenen un pes important, ja que hi ha més habitants dels censats i els pressuposts que determina el Ministeri no inclouen aquesta població afegida. A l'hora d'adjudicar les partides, el volum de turistes i els residents d'altres països no es comptabilitza per fixar la dotació econòmica que la justícia necessita per al seu funcionament normal. Aquesta manca de mitjans personals i materials no es compensa amb la bona voluntat de jutges i funcionaris. Segons Barceló, els magistrats no disposen del temps necessari per dictar sentències.

Les dades oferides recentment per la Policia i la Guàrdia Civil reflecteixen que la Comunitat balear registrà durant l'any passat l'increment més important de la delinqüència de tot l'Estat, juntament amb l'arxipèlag canari. El jutge degà recordà que els assumptes pendents de resolució als jutjats illencs superen els 20.000. Als jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) els exigeix unes 600 sentències anuals, segons el sistema de mòduls implantat per controlar la seva activitat. No obstant això, Barceló assenyalà que en moltes ocasions s'emporten la feina a casa per dictar les resolucions, però ni així minva la càrrega. Pere Barceló insistí que de la lentitud de la justícia no es pot responsabilitzar només els jutges.

L'elevat nombre de denúncies i la saturació dels casos pendents dels anys anteriors són la conseqüència de l'excés de feina i de l'acumulació de sentències als jutjats, però no de la inactivitat dels magistrats, que s'enfronten en moltes vegades a casos complicats, la resolució dels quals requereix els terminis adients. El jutge degà rebé recentment la Carta dels Drets dels Ciutadans davant la Justícia, un compromís aprovat ahir a Madrid i que s'inclou dins el Pacte per a la Justícia. Segons Barceló, aquesta Carta, que es tramitarà al Congrés dels Diputats com una proposició no de llei, estaria de més si se complís el manat constitucional que garanteix «la tutela judicial efectiva», és a dir, que s'arribàs a uns paràmetres de qualitat i celeritat que avalin a l'usuari la seva efectivitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris