algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Les vaques boges amenacen els humans

Els científics estudien la possibilitat de contagi de l'encefalopatia espongiforme entre les persones

«A l'inici de la malaltia els pacients pateixen desordres psiquiàtrics, normalment depressió i, amb menys freqüència, una psicosi semblant a l'esquizofrènia. També es produeixen símptomes sensorials, com ara la sensació de pell enganxosa als inicis de la malaltia, descrits en la meitat dels casos.

Segons progressa la malaltia s'observa una degeneració neuromuscular, dificultat per caminar, moviments involuntaris i, en el moment pròxim a la mort, els pacients acostumen a estar ja completament immòbils i muts». Aquesta és la descripció simptomatològica de la variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (vCJ), que es considera vinculada a l'encefalopatia espongiforme bovina o EEB, segons les paraules dels catedràtics de la Universitat Balear Francisca Serra i Andreu Palou (conegut a més per coordinar el programa Cost de nutrició a la Unió Europea).

L'alarma social no està justificada per la incidència de la malaltia, que ara com ara és poc significant, segons recorda el patòleg clínic Josep Maria Carbonero, director del Complex Hospitalari de Mallorca: els 85 casos humans provats al Regne Unit des que esclatà la crisi de març de 1996 mostren clarament la dificultat per a la transmissió d'una malaltia que, ja en la seva forma original, té una incidència mínima, d'un cas per milió d'habitants i any.

Però més enllà de les paraules del metge, el fet que la vCJ sigui mortal i que la via de contagi estigui "amb tota probabilitat" relacionada amb la ingesta de carns procedents d'animals malalts ha justificat les fortes reaccions en matèria de salut pública preses per la Unió Europea. Segons les fonts esmentades, al Regne Unit més d'un miler de persones poden estar incubant la malaltia.

Més enllà de la descripció de la vCJ, els científics saben poques coses certes sobre la seva transmissió, i són molts els interrogants oberts: la possibilitat d'infecció entre humans és esperable, però no ha estat provada en cap cas. Així, els biòlegs de la UIB recorden que «les dades d'altres espècies demostren que el contagi és molt més fàcil entre individus de la mateixa espècie, mentre que salvar la barrera específica requereix una dosi infectiva major». En quins casos és possible, doncs, el contagi entre humans?

Països com EUA o Canadà han prohibit la donació de sang a persones que hagin estat al Regne Unit (i França, en el cas canadenc) entre 1980 i 1996 sis mesos o més: tot i que no semblen ser els vasos sanguinis sinó els limfàtics els que porten els prions temuts des del tub digestiu fins al cervell, la certesa no és completa.

Altres factors de risc afecten àrees mèdiques com puguin ser la manipulació dental o la intervenció quirúrgica en casos de pacients susceptibles de ser contaminats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris