Per l'accent ningú no diria que és del nord de la Península, però sí quan el senten parlar del País Basc. Nicolás Ibarra és de Navarra, fa dotze anys, però, que viu a l'Illa i quatre mesos que fa de portaveu del Comitè de Solidaritat de les Illes Balears amb Euskal Herria. És, precisament, aquesta l'organització que portà el militant i representant d'Euskal Herritarrok (EH) a la Junta de Guipúscoa, Fito Rodríguez, a la Universitat de les Illes Balears (UIB) per parlar del conflicte polític i social basc. També és aquesta l'ONG que decidí continuar amb l'acte, malgrat que el rectorat el prohibís el dia abans.

"Sabeu que el rectorat no ha volgut fer cap declaració? 
"Entenc que l'esperit de la UIB no és el de crear polèmica, ni entrar en un debat polític. Malgrat la desautorització, hi ha un sentiment de suport pacifista al problema del País Basc.

"Com aconseguíreu fer la conferència si l'havien prohibida? 
"Els mateixos alumnes es responsabilitzaren de reservar l'aula. I quan la varen desautoritzar en varen localitzar una altra que en aquella hora seria buida i la conferència es va fer allà.

"No hi va haver cap problema? 
"No.

"Quan vos informà el rectorat de la decisió adoptada? 
"Realment com a Comitè organitzador ens n'assabentàrem pels mateixos alumnes un dia abans. El rectorat de la UIB havia penjat la circular de la prohibició a la porta. Després vàrem parlar amb el vicerector, Jaume Sureda, i ens explicà la seva posició.

"Amb quins arguments? 
"Va argumentar que la UIB no volia crear conflicte, ni donar peu a situacions de tensió entre els alumnes i els mateixos professors. Hi havia alumnes i professors que no volien que es dugués a terme l'acte. La comunitat universitària està molt dolguda després de l'assassinat d'Ernest Lluch.

"Però Fito Rodríguez sembla que és una de les moltes persones que hi ha dins EH que no donen suport a la lluita armada? 
"Dins la situació d'EH hi ha sectors que no hi estan a favor i altres que sí.

"I quina és la posició del Comitè? 
"Verbalment vàrem comunicar que no hi estàvem a favor. Que no donàvem suport explícit o implícit a cap acte de violència amb l'organització d'aquestes conferències, i que l'únic que pretenem és donar a conèixer la realitat del País Basc. No les organitzam per fer costat a EH.

"La realitat del País Basc es dóna a conèixer d'una manera partidista? 
"Sí, i a més tenim l'exemple de Telemadrid, on varen intentar donar a conèixer la realitat d'aquest país. Ara el seu director ha estat obligat a renunciar al càrrec.

"Per què totes aquestes prohibicions? 
"Aquest tipus de prohibicions dins la societat democràtica fan pensar que l'Estat té por de trobar solucions democràtiques als conflictes, com han fet en altres llocs, on es dirimeix a les urnes.

"La solució està a trobar la independència a les urnes. 
"I no continuar amb aquesta llarga situació d'atemptats i d'enfrontaments que es produeixen no només a nivell de violència, sinó també polític i social.

"Malgrat la prohibició, la conferència la seguí força públic. 
"No sé si va ser pel rebombori o perquè demanen tenir més informació de primera mà. Els alumnes no trobaren arguments per legitimar la violència, sinó per conèixer la debilitat o la falta de legitimitat del Govern per impedir que el País Basc aconsegueixi l'autodeterminació. La violència del Govern existeix dins la Constitució perquè manté l'Exèrcit com a garantia per mantenir la unitat d'Espanya. He de dir també que el ponent no va poder convèncer l'auditori quan li varen demanar per la incoherència que hi ha entre la defensa dels drets humans dels presos d'EH i la no defensa dels drets humans de les víctimes d'ETA.

"I quina és la resposta? 
"La voluntat del poble sobirà no ha d'estar ni limitada ni condicionada per la violència d'ETA ni pels òrgans legislatius que no deixen expressar al poble la seva legitimitat.

"La solució és a les urnes? 
"Sí, haurien de renunciar al posicionament de força tant ETA com el Govern.

"Ara és mal moment? 
"En aquest moment dins el joc polític sembla que no és possible; hem d'esperar la maduresa de la societat, que arribarà quan demani a l'Estat la solució del conflicte.