muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Adéu segle XX

Tanta d'història, ara fa un any, amb el canvi de segle i de mil·lenni, i ara que és quan canviam de veritat, el segle XX se'ns va sense escarafalls, gairebé per la porta petita. No està de més dedicar-li un petit obituari.

No em sap cap greu especial que se'n vagi el segle en què l'home ha trepitjat la Lluna: potser en els propers cent anys podrem aterrar a Mart, però només ho consideraré un avanç important si em donen l'ocasió de confeccionar les llistes de les persones que se n'han d'anar a viure al planeta veí. També ha estat el segle de les comunicacions, tot un món de possibilitats noves que al final consisteix en mars de tinta, troques d'ones electromagnètiques i quilòmetres de fibra òptica que transmeten de punta a punta de món la darrera transacció especulativa de divises o la darrera notícia sobre ruptures amoroses al món dels famosos de paper couché. Respecte de la descodificació de les claus secretes de la genètica, hi ha motius per tenir més pors que esperances: les empreses podran vendre les llavors de les quals dependrà la nostra alimentació i continuarem sense aïllar i eliminar els segments cromosomàtics humans on s'amaguen la crueltat, la indiferència o l'afany de poder.

És una obvietat dir que puc acomiadar sense cap llàstima el segle de la bomba atòmica, però és més novedós dir que és el segle en què els fabricants d'armes editen fulletons on expliquen que les seves mines-papallona tenen colors vius que les fan molt atractives per als infants. També és bastant obvi reconèixer als últims cent anys avanços importants en salut: en antibiòtics, en higiene, en nutrició, etc. Només cal desitjar, en aquest camp, que avancem en el bon camí, que no és el de menjar carn d'animal herbívor alimentat amb farines de cadàvers malalts, ni el de confiar que unes píndoles màgiques ens permetin superar els accessos d'ansietat o de tristesa que ens haurien de fer pensar que no anam per bon camí.

El segle de Gandhi i de Luther King... El segle del salt espectacular en l'esperança de vida de conjunt de la família humana... El segle en què un individu pot tenir una fortuna personal equivalent a la renda de milions i milions de persones... El segle en què ens sabem capaços de trastocar de manera brutal les condicions de vida al planeta: per cert, quina opinió deuen tenir d'aquests cent anys les altres espècies amb què compartim casa?

Pensat així, com a creació humana, el segle és com l'home: cretí i somniador, cruel i esperançador. Facem un acte de bona voluntat i recordem-lo dient que ens ha deixat els paisatges de colors tendres de Paul Klee o els somnis de Marc Chagall, les pàgines líriques de les ciutats invisibles d'Italo Calvino, la veu dels cantants negres de jazz (rogallosa la d'ells, avellutada la d'elles), l'honestedat dels lladres de bicicletes de Vittorio de Sica, la perfecció de marbre dels sonets de Borges o la calidesa (com de foc de llar) dels versos de Josep Carner. Descansi en pau.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris